L’editorial d’avui ha estat debatuda per Toni Brosa, Susanna Oliveira, Dolors Bellés, Paco Espiga, Sara Muñoz, Irene Casellas, Carles Sabaté, Lluís Simon, Xevi Masachs, Xevi Castillón i Teresa Màrquez.

La visita de Xi Jinping a Moscou es pot interpretar de moltes maneres, però, de moment, només envia un missatge clar a qui el vulgui escoltar, i és que Vladimir Putin no està sol o, com a mínim, no tan sol com es pugui pensar després que el Tribunal Penal Internacional de la Haia hagi emès una ordre de detenció contra el president rus per crims de guerra comesos a Ucraïna. El viatge, certament, estava programat fa temps i arriba embolcallat en una iniciativa de pau promoguda pel líder xinès que se suposa que serà presentada aquests tres dies de visita al Kremlin. No obstant això, el mateix fet que Xi Jinping decideixi estrenar el seu tercer mandat exhibint la proximitat, sintonia i aliança d’interessos amb qui ha iniciat una guerra cruenta, violant la legalitat internacional, bombardejant la població i infraestructures civils i avalant la comissió de crims de guerra, no sembla la millor manera de construir, si més no de forma creïble, el paper d’un mediador compromès a aconseguir una pau duradora.

És una obvietat que, mes enllà de la suposada honestedat i transparència de la proposta de pau xinesa per a Ucraïna i de la calculada ambigüitat de la dotzena de punts amb què ha estat articulada, hi ha els propis interessos de la Xina i de Xi Jinping. Interessos a curt termini com el de consolidar-se com un actor compromès amb la pau, determinant en l’actual escenari de conflicte entre Rússia i Ucraïna amb l’OTAN darrere, com ho ha estat fa poc pacificant la relació entre Aràbia Saudita i l’Iran. I també interessos a mitjà termini, com ara enfortir el perfil del ‘monstre’ xinès com a primera potència planetària no només econòmica i militar, sinó també geopolítica, i com a guardià de l’ordre mundial en clara competència amb els Estats Units. L’any llarg de guerra, el patiment de milions d’ucraïnesos, la destrucció del país i la nul·la expectativa d’un final pròxim converteixen en desitjable qualsevol moviment a favor de la pau, però es fa difícil imaginar una pau acceptable que obligui Vladimir Putin a acceptar la no victòria, el bloqueig dels seus plans imperials, la marxa enrere en la seva escalada bel·licista i, per tant, el seu fracàs.