Europa exigeix competència al taxi

L’edi­to­rial d’avui ha estat deba­tut per Toni Romero, Susanna Oli­veira, Toni Brosa, Dolors Bellés, David Brugué, Irene Case­llas, Fran­cesc Espiga, Anna Ser­rano, Xavier Cas­ti­llon, Núria Astorch i Fran­cesc Espiga

La reso­lució del Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea con­tra la limi­tació de les llicències de VTC que pre­veu la regu­lació cata­lana és un cop dur per a la posició intran­si­gent del sec­tor del taxi tra­di­ci­o­nal i també per a l’auto­ri­tat metro­po­li­tana (AMB) i la Gene­ra­li­tat, que van des­car­tar el con­sens quan van decre­tar una pro­porció d’una llicència de VTC per cada 30 taxis. Fos pel poder de con­vicció dels repre­sen­tants sin­di­cals o per l’amenaça de blo­que­jar grans artèries i infra­es­truc­tu­res, es va cedir a una part, la que feia més soroll, que defensa un model que pot ser legítim però que xoca fron­tal­ment amb el que la Unió Euro­pea entén com a lliure com­petència. Aquell acord va ser una pun­tada enda­vant per gua­nyar uns mesos de pau social però estava abo­cada a l’esmena per part del TJUE en una línia que hau­ria de ser­vir d’avís de com resoldrà en el futur altres con­flic­tes vin­cu­lats a la com­petència. Un entorn amb alguna regu­lació és con­ve­ni­ent per evi­tar que el mer­cat imposi la seva llei impla­ca­ble, i encara més quan es tracta d’un ser­vei públic, però una regu­lació de caire mono­polístic com aquell 30 a 1 ni és defen­sa­ble ni passa els fil­tres euro­peus, com s’ha com­pro­vat. D’igual manera, la com­petència trans­pa­rent és salu­da­ble i hau­ria d’esti­mu­lar la moder­nit­zació d’un sec­tor tan cor­po­ra­ti­vit­zat com el del taxi.

Els sin­di­cats tor­nen a tenir la pilota al seu ter­reny de joc i ja l’han començat a jugar con­vo­cant mobi­lit­za­ci­ons. A la repre­sen­tació sin­di­cal se li ha d’exi­gir res­pon­sa­bi­li­tat i res­pecte per la ciu­ta­da­nia en la defensa dels seus drets. No és admis­si­ble que una pro­testa tri­omfi per seu caràcter coac­tiu, com va pas­sar anys enrere. Per la seva banda, a les ins­ti­tu­ci­ons cor­res­pon pre­ser­var l’equi­li­bri entre el dret de pro­testa i el dret a la mobi­li­tat, i en epi­so­dis ante­ri­ors no se n’han sor­tit prou bé. Tots hau­ran d’abor­dar més d’hora que tard el veri­ta­ble fons de la qüestió: la via­bi­li­tat, en els volums actu­als, d’un sec­tor amb uns cos­tos, dinàmiques i ine­ficiències que li res­ten com­pe­ti­ti­vi­tat davant els VTC. És a dir, s’haurà d’obrir el debat sobre quin és el nom­bre òptim de llicències i, si en sobres­sin, com es fa per amor­tit­zar-ne i qui n’assu­meix el cost.