Editorial

Amnistia, un primer pas en la bona direcció

El dic­ta­men jurídic encar­re­gat per Sumar per posar les bases d’una llei d’amnis­tia és un bon punt de par­tida per evo­lu­ci­o­nar cap a una solució satis­factòria i, sobre­tot, efec­tiva. Ho és pel seu plan­te­ja­ment –apli­car la via penal a uns fets de natu­ra­lesa política està fora de lloc i se n’han de repa­rar els efec­tes– i també per la posi­tiva aco­llida que ha tin­gut a Junts –l’actor que s’entre­veia més exi­gent–, ver­ba­lit­zada per Toni Comín. Aquesta sin­to­nia és un ele­ment de pressió per al PSOE, que, si bé no assu­mirà una pro­posta que no porta el seu segell, és cons­ci­ent que si vol inves­ti­dura, la seva no en podrà dife­rir massa perquè haurà de bus­car uns efec­tes simi­lars als que han ins­pi­rat la pro­posta de Sumar. Tin­gui el nom que tin­gui i se’n faci el relat que se’n faci. El con­trol del relat amoïna un PSOE que, a banda d’esca­po­lir-se del fron­tisme decla­rat per un bloc de la dreta entre­gat a l’agi­tació del car­rer, ha de ges­ti­o­nar recels en clau interna entorn de l’amnis­tia. Els soci­a­lis­tes pre­fe­ri­rien un plan­te­ja­ment basat més en el perdó –que implica càrrega de culpa per als con­dem­nats, pro­ces­sats i inves­ti­gats– que en una repa­ració que equi­val a una esmena com­pleta a l’actu­ació judi­cial. Igual­ment, Pedro Sánchez hau­ria d’apa­gar menys focs si pogués cobrar la renúncia a la uni­la­te­ra­li­tat en lloc d’haver d’adme­tre que amnis­tiar els fets valida la pos­si­bi­li­tat que es tor­nin a repe­tir. Hi haurà una ini­ci­a­tiva soci­a­lista, molt pro­ba­ble­ment tre­ba­llada amb els magis­trats del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal que en són a pro­posta del PSOE, i tard o d’hora s’haurà de transac­ci­o­nar amb la de Sumar.

La llei d’amnis­tia no arri­barà abans de la inves­ti­dura. L’endemà mateix de l’acte a l’Ate­neu, els soci­a­lis­tes han ini­ciat con­ver­ses amb ERC, però el temps corre. Acor­dar a qua­tre ban­des els objec­tius, els bene­fi­ci­a­ris i el relat, plas­mar l’objec­tiu en un text arti­cu­lat, votar-lo al Congrés encara que sigui per lec­tura única i espe­rar que el Senat l’hi retorni per tor­nar-lo a apro­var defi­ni­ti­va­ment, exi­girà més dels 45 dies jus­tos que que­den per a la data límit de la inves­ti­dura. Caldrà, per tant, crear un clima de con­fiança i fer algun gest que per­meti con­si­de­rar que ja no hi ha marxa enrere.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.