Regeneració monàrquica i rebuig social

Els intents per embolcallar amb faramalla institucional i escalf popular la jura de la Constitució de l’hereva del rei Felip VI, Elionor de Borbó, s’han estavellat contra la realitat tossuda: una part significativa de l’arc parlamentari li ha donat l’esquena i ni tan sols hi ha assistit. A la cerimònia van declinar anar-hi per coherència ERC, Junts, EH Bildu, PNB i el BNG, és a dir, un ventall que va de Catalunya al País Basc passant per Galícia i que inclou formacions de l’esquerra i de la dreta. No sabem si això els preocupa gaire, als membres de la família reial; la veritat és que s’esforcen a aparentar que viuen al marge d’aquesta realitat. Mai han permès la convocatòria d’un referèndum que serviria per determinar si els ciutadans espanyols son tan efusivament partidaris de la corona tal com es desprèn d’aquesta mena d’actes organitzats amb calculada intencionalitat. Tampoc sembla preocupar-los gens el parer de la ciutadania perquè ni tan sols estan disposats a incloure la valoració de la institució en les periòdiques enquestes oficials del CIS. Però encara que no els preocupi, en son conscients, del cada vegada més minso suport del carrer, ja sigui perquè l’anterior rei ha deixat un reguitzell d’escàndols tan evident que s’ha convertit en el primer element de desprestigi monàrquic, ja sigui perquè l’actual monarca ha estat incapaç de reconnectar amb la popularitat que antigament afavoria el seu estatus. D’aquí la necessitat d’aprofitar un tràmit d’obligat compliment com aquest de la jura de la Constitució per fer desfilades i convocar genuflexions. Encara que pel camí la monarquia s’hagi deixat patrimonialitzar per la dreta, fins al punt que no hi ha espanyol que es pugui considerar monàrquic i patriota si no és afí al Partit Popular o a Vox. Que l’acte hagi coincidit en el temps amb el retorn de l’exili del cantant Valtònyc, penalment perseguit per l’Estat espanyol per presumptes injúries a la corona, és una altra bufetada de realitat. Mentre ells i els seus partidaris insisteixen a reivindicar la vigència d’una institució anacrònica i a revestir-la de suposades qualitats democràtiques, en la pràctica ignoren el parer dels ciutadans i castiguen els que, exercint la llibertat d’expressió, els critiquen.