L’amnistia, un acord històric

El con­sens majo­ri­tari del Congrés dels Dipu­tats espa­nyol per a la llei d’amnis­tia mate­ri­a­lit­zat dijous en la comissió de justícia de la cam­bra baixa, és un pas històric per posar un punt final a l’etapa de repressió poste­rior al referèndum de l’1-O i un punt i a part en el con­flicte de sobi­ra­nia que Cata­lu­nya i l’Estat espa­nyol man­te­nen fa segles. La llei encara ha de fer el seu recor­re­gut ins­ti­tu­ci­o­nal al ple, al Senat, de nou al Congrés i amb tota segu­re­tat al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, i això fa que la seva apli­cació efec­tiva pugui tri­gar vora tres mesos, però l’acord polític que la impulsa és ferm, és majo­ri­tari, ha eli­mi­nat les fis­su­res polítiques que tenia i a més ara té l’aval de la Comissió de Venècia, l’òrgan con­sul­tiu del Con­sell d’Europa i màxima auto­ri­tat pel que fa als estàndards judi­ci­als, que s’hi acaba de pro­nun­ciar a favor aquesta set­mana. Es tracta, per tant, d’una gran notícia per a mem­bres del govern i acti­vis­tes, dipu­tats i alcal­des, mem­bres de la mesa del Par­la­ment i mani­fes­tants, fun­ci­o­na­ris i càrrecs del govern, empre­sa­ris, dele­gats inter­na­ci­o­nals, síndics elec­to­rals de l’1-O i altres par­ti­cu­lars que han estat o estan asset­jats per pro­ces­sos judi­ci­als o admi­nis­tra­tius arran del procés sobi­ra­nista, però també és una magnífica notícia per a la justícia, per al res­ta­bli­ment d’unes bases mínimes de con­vivència i per al retorn al ter­reny polític d’una qüestió que mai n’hau­ria d’haver sor­tit, i, per tots aquests motius, també és una bona notícia per a Cata­lu­nya. Més enllà d’això, que és el que importa de debò, hi ha, d’una banda, el fet sig­ni­fi­ca­tiu que l’acord final entre PSOE, Junts i ERC ha reque­rit una entesa prèvia de les dues for­ma­ci­ons inde­pen­den­tis­tes, i, de l’altra, que el redac­tat final de la llei, al marge d’estratègies i lec­tu­res par­ti­dis­tes, ser­virà millor al seu propòsit i per tant és el millor pos­si­ble, i això és el que la soci­e­tat ha d’exi­gir als seus repre­sen­tants polítics. A par­tir d’aquí, la pilota és a la teu­lada dels jut­ges i de tot el sis­tema judi­cial, que són els que hau­ran de vet­llar per l’apli­cació d’aquesta llei en tota la seva extensió i con­seqüències, dei­xant al marge noms pro­pis, fòbies o opi­ni­ons polítiques. Perquè d’això en dependrà la seva legi­ti­mi­tat com a poder judi­cial i la cre­di­bi­li­tat de l’estat de dret i la democràcia a Espa­nya.