Que la reforma urgent de la llei d’estrangeria destinada a repartir 4.000 menors immigrants actualment apilonats a les Illes Canàries hagi trobat obstacles al Congrés dels Diputats retrata tant els partits que ahir no van votar-hi a favor com el mateix PSOE, incapaç de negociar un acord ampli. L’emergència humana que representa l’arribada incessant de nens i nenes que fugen de la fam i la guerra és un tema que ha d’implicar totes les administracions de l’Estat, també tots els territoris, que de forma solidària han d’estar disposats a acollir-los més enllà dels interessos partidistes que, lamentablement, es van exhibir en la llarga sessió parlamentària. Sobretot tenint en compte que allò que estava en l’ordre del dia era simplement prendre en consideració una reforma que, igual com totes les iniciatives legislatives, durant la posterior tramitació sempre pot ser sotmesa a les corresponents esmenes. Escoltar el clam desesperat de la diputada de Coalició Canària Cristina Valido demanant aturar la votació de l’actualització de la llei si no s’assegurava una majoria suficient per tirar-la endavant hauria d’haver fet enrogir els representants del Partit Popular, atrinxerats rere una negativa injustificable més enllà dels càlculs electoralistes i de la intenció de disputar el relat a Vox. Però és que la vigília el mateix president popular, Alberto Núñez Feijóo, no havia tingut cap problema per vincular directament l’arribada dels menors amb l’augment de la delinqüència. Pel que fa als partits independentistes, en plena negociació a moltes bandes de cara a la possible formació d’un govern català, ERC va mostrar-se favorable d’entrada a l’obligació general d’acollir els menors proporcionalment, mentre que Junts va mantenir fins al final una posició que va oscil·lar entre la negativa i l’abstenció, suficient perquè la iniciativa socialista tirés endavant. Al capdavall, la negativa de permetre que la reforma d’immigració prosperés i també al sostre d’estabilitat pressupostària van ser una prova més del feble equilibri que manté viva la legislatura espanyola. Però que la sort de menors vulnerables no hagi quedat al marge de l’artilleria partidista és decebedorament trist.