La ultradreta no afluixa a Alemanya
El resultat de les eleccions regionals a Brandenburg, amb una ajustada victòria dels socialdemòcrates alemanys per damunt de la ultradreta, representa tan sols la mínima contenció d’un fenomen polític que amenaça d’estendre’s de forma creixent a tot el continent. Alternativa per Alemanya (AFD), la dreta més radical i xenòfoba, ja venia de bons resultats a dues altres conteses electorals, a Saxònia i a Turíngia, i ara ha quedat en una segona posició que li dona només una mica d’oxigen al canceller Olaf Scholz amb vista a preparar les eleccions federals per a d’aquí a un any. La lliçó alemanya és aplicable arreu: o els altres partits allunyats de les propostes racistes i populistes es posen les piles per donar respostes als problemes de la gent o ells podran arribar a manar a més institucions. I la solució no és pas deixar-los governar per tal que demostrin la incapacitat de dur a terme unes propostes, que, tot i seduir part de l’electoral, tampoc no són la solució de res, més aviat al contrari.
La crisi de l’estat del benestar requereix atenció prioritària perquè és innegable que la població n’està pagant conseqüències en forma de retallada d’ajudes i mala atenció pel que fa als serveis públics. Això afegit a la crisi migratòria, amb onades que no paren de créixer i propostes que no van a l’origen del problema, és el caldo de cultiu perfecte on la ultradreta pesca els seus vots. A Brandenburg s’ha notat una especial aposta per l’AFD entre el jovent, els treballadors i la població rural de l’Alemanya reunificada, la que encara no ha assolit els mateixos nivells de prosperitat i per tant arrossega una insatisfacció lògica. Aquest és un dels instruments que empra la ultradreta: el descontentament. L’altre és la por, amb un relat demagògicament destinat a explotar els recels que provoca l’arribada de població estrangera. Aquests són els deures que tenen els altres partits: no solament aportar solucions abordant els debats de cara, sinó desmuntar les falses receptes de la ultradreta, demostrar que venen fum. Les economies occidentals i les nostres pensions depenen precisament de l’arribada de mà d’obra immigrant, això és un fet irrebatible.