El País Valencià no aixeca el cap

Gai­rebé un mes després de la devas­ta­dora dana, el País Valencià no aixeca el cap i la recons­trucció anun­ci­ada pel pre­si­dent Car­los Mazón es veu per­ju­di­cada per la seva per­sis­tent inca­pa­ci­tat. La mili­ta­rit­zació de part del nou exe­cu­tiu –que ahir va pren­dre pos­sessió– i l’adju­di­cació a dit de deter­mi­na­des obres con­ce­di­des a empre­sa­ris vin­cu­lats al Par­tit Popu­lar estan carac­te­rit­zant una reacció que no acaba de convèncer. La desig­nació d’un tinent gene­ral de l’exèrcit espa­nyol a la reserva per encapçalar ni més ni menys que una vice­pre­sidència d’aquest govern és, en aquest sen­tit, con­tro­ver­tida i dis­cu­ti­ble. Sobre­tot escol­tant les seves pro­cla­mes insis­tents en con­tra d’assu­mir un rol polític, quan la mateixa natu­ra­lesa d’un càrrec d’aquesta importància porta ine­vi­ta­ble­ment asso­ci­ada una gestió de caràcter polític. No només durant el desen­vo­lu­pa­ment de l’encàrrec rebut per part del pre­si­dent Mazón, també a l’hora de sot­me­tre’s a la fis­ca­lit­zació de les Corts Valen­ci­a­nes. Ningú dis­cu­teix la capa­ci­tat del tinent gene­ral per coor­di­nar les tas­ques de recons­trucció però si es vol man­te­nir al marge de la política no pot assu­mir un càrrec polític, sim­ple­ment podria posar els seus conei­xe­ments al ser­vei del País Valencià com a asses­sor tècnic. Perquè no és la política el que ha fallat en la pre­visió de la tem­pesta i en la reacció poste­rior, sinó pre­ci­sa­ment la seva absència. Els dis­cur­sos des­ti­nats a des­le­gi­ti­mar els polítics són molt peri­llo­sos i només ser­vei­xen als interes­sos de les for­ces de la ultra­dreta, que espe­ren obte­nir rèdits d’aquest des­gast. Això no impe­deix que alguns polítics esti­guin exhi­bint acti­tuds cri­ti­ca­bles, començant pel mateix Mazón, que dinava tran­quil·lament durant cinc hores men­tre arri­bava la dana, i que dilluns va tor­nar a ama­gar-se en lloc d’anar a visi­tar Mas­sa­nassa, on va morir un ope­rari que tre­ba­llava en una escola sinis­trada, per por de rebre esbron­ca­des de la gent. D’aquesta manca d’empa­tia amb els afec­tats tam­poc se’n salva la minis­tra de Defensa, Mar­ga­rita Robles, enre­gis­trada men­tre esbron­cava uns veïns que recla­ma­ven més presència de l’exèrcit. Que al cap de tants dies es repe­tei­xin les imat­ges de cot­xes api­lo­nats i car­rers enfan­gats és sim­ple­ment incom­pren­si­ble.