Trump, obligat a posar el fre en els aranzels

Pocs dies després d’haver-la declarat, Trump ja ha hagut de posar fre a la seva guerra comercial mundial. Només així es pot entendre la decisió d’ajornar durant 90 dies l’aplicació dels anomenats aranzels “recíprocs” –amb l’excepció de la Xina– i la més recent de deixar exempts del gravamen els mòbils i altres dispositius electrònics importats del gegant asiàtic. Dues rectificacions –convenientment matisades– en l’espai d’una setmana, forçat per les conseqüències provocades pels seus actes. El president dels EUA i el seu cercle d’assessors van voler presentar com una enèsima jugada estratègica la congelació de l’aplicació dels aranzels, una tàctica eficaç per obligar els països a fer concessions a Washington. Però la realitat és tossuda i els motius de la reculada bé podrien ser uns altres: la por d’un daltabaix econòmic global a causa de la guerra aranzelària i la pèrdua de confiança en la nova administració dels EUA van accelerar la venda de bons nord-americans –tradicional refugi segur per als inversors–, amb el consegüent encariment del rendiment del deute i la posada en perill del finançament del país. Activar el fre era l’única opció per evitar la caiguda a l’abisme.

Aquests cops de volant dels últims dies representen una nova demostració de la política erràtica i mancada de racionalitat de Trump, i també una mostra de la seva ineptitud per ocupar el càrrec. Com s’explica, si no, l’adopció de mesures que perjudiquen no només l’economia global, sinó que amenacen de dur el propi país a la ruïna? Amb un agreujant, com són les sospites de manipulació dels mercats quan, hores abans d’anunciar la pausa aranzelària que faria pujar les borses, Trump animava en xarxes socials a la compra. De moment l’oposició ja ha demanat una investigació en aquest sentit. Si bé és veritat que Trump es beneficia d’una falta de control polític –el Partit Demòcrata no aixeca el cap des de la desfeta en les presidencials–, les seves accions haurien de servir per fer obrir els ulls a tots aquells que, des d’Europa, han aplaudit la seva gestió i fer repensar el seu vot per opcions que mostren comprensió i afinitat cap al nou xèrif de Washington.