El llegat del papa Francesc
La mort del papa Francesc posa punt final a un pontificat de dotze anys que s’ha caracteritzat, des del primer instant, per una clara vocació de renovació. La seva elecció va ser una veritable sorpresa. Tal com va proclamar en aquell moment, Jorge Mario Bergoglio venia “de l’altra punta del món”, i trencava una dinàmica de segles en la qual l’Església es resistia a reconèixer el paper de la perifèria. El nou papa es va mostrar, des del començament, decidit a fer bandera de l’ètica de la pobresa i a una pràctica de la fe basada en la caritat. El nom escollit era tota una declaració d’intencions, però Francesc no s’ha quedat en els gestos (des de la renúncia als ornaments fins al to senzill i cordial de les seves audiències) i ha fet sentir la seva veu davant algunes injustícies que pocs caps d’estat s’atreveixen a denunciar, com ara la insensibilitat del món occidental davant els migrants que moren diàriament al Mediterrani o els perills de “la cursa del rearmament”. És prou significatiu que en la seva darrera aparició, amb motiu de l’‘Urbi et orbi’, la dediqués a reclamar la fi del foc a Gaza, que s’alliberés els ostatges i s’ajudés la gent. Francesc també ha estat valent a l’hora de combatre els nous perills. En l’encíclica ‘Fratelli tutti’, la que millor sintetitza el seu pontificat, denunciava que “el menyspreu dels febles pot amagar-se en formes populistes, que els utilitzen demagògicament per als seus fins, o en formes liberals al servei dels interessos econòmics dels poderosos”; tota una alenada d’aire fresc davant l’escenari actual, en què l’ascens del neopopulisme i el liberalisme més salvatge fan trontollar les essències de la humanitat.
L’Església que deixa el papa Francesc és prou diferent de la que es va trobar, un aspecte ben notable per a una institució secular i que avança amb passes d’elefant. I d’aquí a pocs dies serà un repte del seu successor prosseguir aquesta tasca de renovació, sobretot en els àmbits en què Francesc es va quedar a mitges, ja fos per l’oposició dels sectors més reaccionaris o per pròpia voluntat, particularment en allò que fa referència al paper de la dona i al reconeixement del col·lectiu LGBTI+.