Garantir el finançament dels ajuntaments

Rec­ti­fi­car és de savis, però quan un govern, com és el cas de l'espa­nyol amb el tema del finançament dels ajun­ta­ments, avui diu A i demà, B, la sen­sació que trans­met és de debi­li­tat i de tenir un tarannà erràtic. Això sense obli­dar la deso­ri­en­tació que pro­voca entre els ciu­ta­dans o entre els matei­xos ajun­ta­ments. Uns ajun­ta­ments que abans-d'ahir van poder res­pi­rar una mica més tran­quils quan van saber la decisió del govern espa­nyol de rec­ti­fi­car allò que havia deci­dit al mes de maig: els ens locals amb un volum de deute viu per sota del 75% dels seus ingres­sos cor­rents, ja es poden endeu­tar. De fet, com que la nor­ma­tiva entrava en vigor a pri­mer d'any, molts muni­ci­pis ja s'havien afa­nyat a bus­car finançament a crèdit abans d'aquesta data, però la mesura anun­ci­ada ara per la minis­tra Sal­gado és un baló d'oxi­gen que per­metrà als ajun­ta­ments afron­tar amb més garan­ties el seu futur pres­su­pos­tari.

És evi­dent, però, que els muni­ci­pis, les ins­ti­tu­ci­ons més cas­ti­ga­des per la crisi i l'esclat de la bom­bo­lla immo­biliària, no en fan prou amb aques­tes mesu­res. Cert que han de ser curo­sos en la des­pesa i en l'apli­cació de mesu­res d'estalvi, però sobre ells no pot recaure tota la res­pon­sa­bi­li­tat. Entre altres coses perquè si la majo­ria han esti­rat més el braç que la màniga és perquè encara és hora que rebin un finançament ade­quat per a les seves neces­si­tats.