La connexió amb Aragó per autovia

L'Estat, hores després de tan­car l'acord de finançament amb Cata­lu­nya, va ele­gir el moment de fer equi­li­bris i anun­ciar que l'auto­via d'Aragó (A-68) tin­dria sor­tida al mar per Cas­telló i no pas per l'N-420 i el Camp de Tar­ra­gona, opció des­car­tada que, a la lle­tra petita, com­por­tava un com­promís de la Gene­ra­li­tat de des­do­blar l'eix de l'Ebre (C-12). Abans que la lluita política gene­rada a Tar­ra­gona con­fon­gui tot­hom, s'han de pun­tu­a­lit­zar algu­nes coses. La Gene­ra­li­tat és titu­lar de l'eix de l'Ebre i, per tant, pot fer el que vul­gui, fins i tot un des­do­bla­ment que afa­vo­ri­ria una relació de la costa ebrenca amb Aragó, que sem­pre ha topat amb l'oro­gra­fia i les car­re­te­res. A Tar­ra­gona, la seva con­nexió millo­rada –i la del seu port– amb Aragó ha d'arri­bar sobre­tot a través de l'auto­via de Mont­blanc (A-27), en exe­cució i amb molt de retard. Ales­ho­res, s'ha de des­do­blar igual­ment l'N-420? Se'n pot par­lar i hi ha una dis­po­sició de l'Esta­tut i una pro­mesa del PSC que obren la porta a fer-ho. Ara bé, si era tan impor­tant, per què no es va orga­nit­zar una estratègia ben con­sen­su­ada de pressió com la que exer­cien des de feia temps les ins­ti­tu­ci­ons de Cas­telló? I si no ho era, per què ara es dóna mag­ni­tud de tragèdia a la tria de Foment?