El dilema

Què cal fer amb Elena, Geli i Ventura? Pere Navarro es troba atrapat en un dilema de difícil sortida, ja que qualsevol resolució és dolenta per als seus interessos polítics. Després de la ploranera amb què respongué als Pera, Pera de Rubalcaba, Navarro entrà en un llarg i fosc túnel del qual no es veu el final. I la fotografia amb Ribera i Camacho, aixecant la copa de cava en companyia de Llanos de Luna, és la màxima expressió de la desorientació del primer secretari del PSC-PSOE, que ho té complicat per trobar el desllorigador del problema. Els tres diputats díscols són una bomba de rellotgeria. Balmón i Lucena han insistit en l'expulsió si no lliuren les actes i aquesta és una opinió compartida per una bona part de la direcció, però amb importants veus discordants en el mateix cercle de Navarro. D'altra banda, un munt de càrrecs intermedis i històrics de pes han mostrat l'adhesió als tres discrepants i han deixat entreveure que lliguen el seu futur al partit a la resolució que es prengui. A més, Rubalcaba exigeix autoritat i els tres caps en safata de plata.

En l'hemicicle plana una qüestió important. L'expulsió d'Elena, Geli i Ventura del grup parlamentari comportaria la pèrdua de tres diputats al grup socialista i la immediata qualificació de quarta força parlamentària, al darrere del Partit Popular, un fet insòlit a Catalunya i una imatge de gran transcendència política. Encara, en el futur immediat el Parlament votarà algunes altres resolucions sobre el dret a decidir i abans que això es produeixi el PSC-PSOE ha de solucionar el problema en els seus escons.

Mentrestant, totes les previsions indiquen la línia descendent contínua del vot socialista. El desconcert i la incertesa són evidents. Pere Navarro deixa entreveure un somriure que és més un tic nerviós que no pas una definició anímica. Un dilema de difícil resolució. El socialisme català viu un dels moments més decisius de la seva història i la manca de lideratge no és una qüestió menor.