Gihadistes, Ucraïna i el control del gas
Aquesta setmana han estat notícia dos països que tenen una relació més directa que no sembla, especialment pel que fa al subministrament d'energia a Europa. Es tracta d'Ucraïna, que ha patit les represàlies de Rússia, i Síria i l'Iraq, des d'on arriben notícies molt preocupants de l'avanç de les guerrilles gihadistes sunnites de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i Llevant. Aquest grup és d'una crueltat extraordinària tant contra els ciutadans d'altres religions com contra els musulmans xiïtes, que representen la segona gran confessió dins l'Iraq i que són majoritaris a l'Iran i en bona part del Líban.
La incapacitat de posar fi a la guerra de Síria és en la base d'aquesta nova situació, que ja ha obligat el president dels Estats Units a tornar a enviar tropes a l'Iraq, d'on s'havien retirat fa mesos. És cert que són assessors i no combatents, però ningú no sap fins on arribarà el desplegament si les coses segueixen complicant-se. L'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i el Llevant (terme que s'aplica a Síria i el Líban) es va fer fort a Síria aprofitant el desconcert de la guerra civil. S'hi va proveir d'armament i de militants, amb els quals ha envaït ara l'Iraq. De fet ha esborrat la frontera entre els dos estats. El seu avanç és espectacular i ja hi ha sota el seu control la segona ciutat més gran de l'Iraq.
L'aspiració de l'Exèrcit Islàmic és la creació d'un estat islàmic, en diuen califat, sobre la major part del territori de Síria i l'Iraq. Contra aquesta pretensió hi ha l'actual govern iraquià, que assisteix impotent al desplegament, els xiïtes i sobretot els kurds. Els kurds, tant a l'Iraq com a Síria, controlen el seu territori i gaudeixen d'una situació de fet independent. Una notícia que ha passat desapercebuda, en aquest sentit, és important: per primera vegada el govern autònom kurd ha venut petroli i gas de manera directa a Turquia. Turquia reprimeix històricament el moviment kurd, ja que és on viuen la majoria d'ells. Aquesta nova guerra, de fet, pot provocar canvis geopolítics d'un abast enorme. D'una banda, els kurds passen a ser vistos com un factor d'estabilitat i es podria obrir camí a un estat kurd independent. Per una altra, podria néixer una impensable aliança entre els Estats Units i l'Iran contra el comú enemic xiïta. Vist des d'Europa, el que resulta preocupant és que en la perspectiva del 2020 el petroli iraquià, via Turquia, havia de ser el gran alleujament contra l'amenaça energètica russa.
