Cervell-cor-sexe

L'alquímia de la ceràmica o, el que és el mateix, la vida que ens vet­lla irromp del fons pla­cen­tari dels forns. Par­lar de la cera­mista Pro­vidència Casals és, d'entrada, refle­xi­o­nar sobre filo­so­fia, poe­sia i ciència: sobre la con­dició humana i les seves con­tra­dic­ci­ons. La trans­mu­tació de la matèria pot ser men­tal, emo­ci­o­nal o sexual: aquest és el tra­jecte que ha triat Casals. Tres punts con­nec­tats en l'ésser i el l'art ordits amb un mateix fil poètic. Si en la pri­mera part de la seva línia de tre­ball, la cera­mista inves­tiga sobre el cer­vell i llurs mani­fes­ta­ci­ons natu­rals, ara s'atura a pas­se­jar pels colors del cor. A l'expo­sició “de tot cor”, home­natja la soci­e­tat més pro­pera, la família, qüesti­ona els grans tòtems reli­gi­o­sos i soci­als i rea­litza un exer­cici bes­tial d'auto­co­nei­xe­ment. A par­tir d'un seguit de fra­ses fetes cata­la­nes sobre el cor, en xucla els con­cep­tes i els fa objecte. Els cors de la Pro­vidència rega­len un iti­ne­rari ele­gant i sen­si­ble sobre copes cap­gi­ra­des, dins urnes i exvots claus­trofòbics (amb lupa incor­po­rada), supor­tant el pes de les pun­xes, claus i agu­lles que muden el sofri­ment en pau o engan­xats sobre les postals-records-viat­ges d'un expo­si­tor. Eros també és Pat­hos, sovint. I no parlo de ten­si­ons sexu­als no resol­tes, sinó més aviat de sofri­ments envers aquells qui ens esti­mem i han patit un con­tra­temps. El cor, òrgan per­fec­ta­ment escul­pit per Casals en totes i cadas­cuna de les seves peces, pot beure del sur­re­a­lisme simbòlic de Cir­lot i de l'uni­vers màgic d'El Bosco, de la mateixa manera que l'esmalt es fon amb el fang i la por­ce­llana. Con­tem­po­raneïtat i poètica: aques­tes dues veri­tats artísti­ques que cos­ten tan de tro­bar en l'art d'avui. Les veus del cor, cofre de sen­ti­ment i de savi­esa popu­lar, antagònic i com­ple­men­tari de la raó, i lli­gam entre raó i sexe. La dar­rera peça de l'expo­sició, un cor gran, ver­mell, pen­jat d'un fil invi­si­ble, amb un fetus palimpses­tat al bell mig serà, al seu torn, la pri­mera de la pro­pera mos­tra dedi­cada al sexe.