Joc de l'oca

Miquel Iceta, que serà el pròxim cap dels socialistes catalans per incompareixença de contrincants en les primàries, ha proposat ja una pregunta alternativa a la que el president Mas va anunciar en el seu moment per la consulta popular no referendària del 9 de novembre. “Vol que el govern de Catalunya negociï amb les institucions de l'Estat...” –no govern versus govern sinó govern versus institucions, i quines són aquestes?– “un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya...” –això és clarament inconstitucional–, “un pacte fiscal solidari” –això és clarament... insolidari!– “i el blindatge de les competències en llengua i cultura?” Aquesta pregunta, a diferència de la doble que està prevista, té l'avantatge que s'entén; però el que planteja no és altra cosa que un nou Estatut que superi el que ara vigeix, el qual també havia de servir per reconèixer, pactar i blindar però que després d'un parell d'anys de redacció i aprovació, i quatre d'estudi i retallada en el Tribunal Constitucional, ens ha portat al desconcert actual. La política catalana fa pensar en el joc de l'oca: sembla que tens un cop de sort i fas un parell de bones jugades, però tot seguit caus en la casella que t'obliga a tornar al punt de partida. Iceta diu ara de fer una consulta per tornar a intentar allò que no va poder ser en el primer tripartit, i el govern actual tan aviat sembla que vol liderar, a la manera de Gandhi, una marxa de la sal com l'endemà mateix demana a La Moncloa que s'avingui a negociar i a la Zarzuela que vingui a mitjançar. La gent, quan surt al carrer, ho vol tot i ho vol ara; si un govern, en lloc de dir, com sempre, que mirarà de fer el que pugui, diu a la seva gent que la independència és desitjable, possible, fàcil d'aconseguir i ben vista per Europa, té l'entusiasme i el suport garantit. Però si en el fons pensa que en el millor dels casos no passarà de forçar una negociació amb vista a algun ajustament estatutari, faria bé de començar a gestionar el desengany que sobrevindrà en aquest país quan toqui tornar al punt de partida.