Ombres d'estiu
El terror va arribar
He convençut una amiga jove que llegeixi ‘La muntanya màgica'. Ho ha començat a fer i m'ha comentat que li han dit que hi ha “filosofades” difícils de llegir. Algú més li ha assegurat que va disfrutar-ne passant per alt moltes discussions filosòfiques. No li ho discuteixo, però he argumentat a la jove lectora que les “filosofades” contribueixen a la formació de Hans Castorp, que assisteix a un combat intel·lectual antagònic. Li ho he dit amb la intuïció que, com em va passar durant la lectura juvenil de la novel·la, tals “filosofades” no sé si la formaran, però la faran pensar. A mi em tornen a fer pensar. Aquest cap de setmana he llegit més d'un centenar de pàgines plenes de discussions entre el racionalista Settembrini i, posem-hi, l'irracionalista Naphta. Impossible donar-ne una idea, potser només una ombra. Naphta es fa estrany, esmunyedís i espantós. El recordava sobretot com un nihilista més o menys nietzschià. Però és un jueu convertit al catolicisme (de fet, un jesuïta recargolat) que exalta les ordres absolutes, les obligacions fèrries, la disciplina, el sacrifici, la negació del jo. És capaç d'equiparar l'estat teocràtic cristià amb el comunisme: “La coincidència és completa fins en el sentit del dret de sobirania que el treball internacional reivindica contra l'imperi del comerç i de l'especulació: el proletariat (...) avui oposa la humanitat i els criteris de l'estat teocràtic contra la corrupció burgesocapitalista.”
I sobre la dictadura del proletariat diu que la seva comesa és el terror per a la salvació del món i per aconseguir l'alliberament final: “ser fills de Déu sense estat ni classes”. Naphta proclama que allò que els temps necessiten i obtindran és el terror. En la temporalitat de la novel·la, ho diu abans de la revolució soviètica, però Thomas Mann ho va escriure quan s'havia posat en marxa la dictadura estalinista, que no sé si la del proletariat. No hi va haver salvació, ni alliberament final. No va abolir-se l'estat i ni tan sols les classes socials. Hi va haver, això sí, terror. I no va ser l'únic que va arribar.