opinió
Les incerteses
Una de les realitats que es troba tota persona que ha de gestionar el futur són les incerteses. Podríem dir que l'única certesa que hi ha són les incerteses. Així doncs, la presentació dels pressupostos de l'Estat espanyol divendres passat amaguen moltes incerteses i, si normalment les dels pressupostos són en els ingressos, aquest cop també les trobem en les despeses. Si miren la part dels ingressos a ningú no se li escapa que segons quin sigui el comportament de les economies de la UE els resultats seran uns o seran uns altres. I avui també les previsions de la UE no inspiren gaire optimisme, llevat que hi hagi un canvi radical. En el BCE, Mario Dragui es mou, però com molt bé diu ell, també necessita que siguin els distints governs els que actuïn, i aquí és on trobem la gran incertesa, perquè tot depèn d'Alemanya. De fet, els EUA ja fa temps que van actuar decididament i els resultats són prou clars: el creixement que ha tingut el segon trimestre del 2014 ha estat a un ritme anual del 4,6%, una dada que no assolien des del 2009. I el creixement és mantingut per les exportacions i la inversió empresarial, dos fets que incideixen clarament en l'augment de competitivitat.
Un dels tòpics recurrents dels polítics, i que també ja ha esdevingut popular, és que molts dels nostres mals és la manca de crèdit. I en part és veritat, però aquests serien els efectes d'unes causes anteriors de què poca gent parla. En l'agreujament de la nostra crisi hi ha tingut molt a veure l'excessiu endeutament privat. L'Estat, el 2007, tenia un endeutament públic moderat, però el de les empreses i els particulars arribava a nivells d'imprudència. La banca i molt especialment les caixes, en l'època trepidant, es van dedicar a concedir crèdits d'una manera totalment imprudent i suïcida. No cal dir quins han estat els resultats dramàtics de la imprudència i les conseqüències que patirem durant molt de temps. Una és que avui estem en una situació en què els bancs analitzen molt les empreses o particulars abans de concedir-los un crèdit i tots, particulars i empreses, hem entrat en una època de desendeutament.
Paral·lelament, els supervisors bancaris han endurit les normes per augmentar la solvència de les entitats, i els controls d'estrès i les necessitat de recapitalització tampoc no afavoreixen l'obertura del crèdit. I si, a més, ens trobem en una situació d'uns índexs de morositat extremadament alts, és normal pensar que la prudència, que en el seu moment es va perdre, ara sigui la norma general. Per això, els estímuls que el BCE ha posat a mans de la banca, a l'Estat, de moment no han tingut gaire èxit. De fet, el problema d'aquí i ara és més de la part de la demanda que no pas per manca de diners de les entitats. I és tant així que hi ha oferta de crèdit a certes empreses i particulars, el problema és que moltes d'aquestes empreses ara prefereixen operar amb recursos propis, vista l'experiència del passat.
Així doncs, en les previsions dels pressupostos presentats divendres pel govern espanyol, les incerteses del comportament del consum privat i públic són importants i també ho és el comportament que tindrà el cost de l'endeutament perquè ningú no pot assegurar que la prima de risc persisteixi tot el 2015 en nivells baixos. Tot i aquestes incerteses, però, l'única responsabilitat dels gestors i responsables econòmics és fer tot el possible perquè el futur sigui el previst, i especialment en un any electoral, quan s'ha d'imposar el realisme i no l'oportunitat partidista.