LA GALERIA
Diamants de Farners
L'obra d'aquesta dissenyadora, ja catalogada en part, és un collaret d'encerts que defineixen una personalitat i un ofici
M'agradaria ser un d'aquests empresaris del país que facturen milions cada any per poder encarregar la promoció i publicitat dels meus productes a la jove dissenyadora Clara Mercader. Agafaria el catàleg esplèndid que segur que em faria i me n'aniria a veure els meus col·legues. Veieu la diferència entre vosaltres i jo? –els diria–. Vosaltres sou tan provincians que us poseu en mans d'un professional de fora. Jo sóc tan cosmopolita que encarrego la feina a una del meu poble. I per això, a mi, tothom hi ve, mentre que de vosaltres passen sempre pàgina. En efecte: la Clara és de Santa Coloma de Farners (algun dia deixarem de parlar dels joves talents que el país veu marxar a l'estranger i abordarem el drama dels altres joves talents, els que deixen el poble per establir-se a Barcelona). Deia, perdonin, que la Clara és farnesenca. Potser per això el cartell de la Festa de la Ratafia d'aquest any li ha sortit especialment reeixit: barreja d'idees collides aquí i allà, paciència de nits i dies a la serena, molt de nas i la justa mesura de sucre. Però no es pensin que aquest cartell és flor d'un dia. L'obra d'aquesta dissenyadora, ja catalogada en part, és un collaret d'encerts que defineixen una personalitat i garanteixen un ofici consolidat. Geometries que sintetitzen les formes més diverses de la realitat quotidiana, colors nets provinents d'una mirada neta, traços racionals nascuts d'una ment que estima la lògica, disposicions d'espai de qui toca de peus a terra mantenint el cap als núvols. Clara, una dissenyadora clara, perquè els antropònims sovint són profètics. No sé qui va dir que s'ha de revisar i revisar i revisar fins que sembli que el que has escrit ja t'ha sortit així de net, sense necessitat de revisar-ho. M'imagino la Clara Mercader repassant i repassant i repassant fins a aconseguir aquests dissenys tan sobris, elegants, lluminosos... i comercials! Perquè un professional del disseny s'ha de fer un nom, sí. Pot reforçar fins i tot el d'un company (Conrad Roset, suposo que li deu haver resultat proteic). Però no ha d'oblidar l'objectiu primer: fer que l'empresa contractant es faci més nom encara. Només una objecció menor i de repatani de poble: Clara, Clara, que tu ets de can Mercader i de can Goday… Què és això de dir-te al Facebook MariaDiamantes i presentar l'obra en castellà?
