Fins quan la violència contra les dones?

Fa molt pocs dies, a Sant Pere Pescador, es va produir de nou la tràgica mort d'una dona a mans de la seva parella. La dona, de 32 anys, mare de tres fills de nou, cinc i un any, ja havia denunciat el seu marit perquè era violent i la tenia amenaçada de mort. Al jutjat, però, no havien apreciat proves suficients per dictar una ordre d'allunyament.

Un cop més, doncs, arriba la data del 25 de novembre i hem de lamentar, amb certa sensació d'impotència, que la violència continua molt present en el nostre entorn més immediat. Ara fa 33 anys que el 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la Violència de Gènere i en fa 15 que l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data. En fa 19 que es va celebrar la molt rellevant Conferència Mundial de Dones de Pequín.

Com ha anat evolucionant la situació en aquest temps? És cert que som, realment, impotents davant aquesta tràgica xacra que posa fi a la salut, a la qualitat de vida i, a vegades, també a la vida de tantes dones arreu del món? És evident que no. S'ha fet molt i s'ha de fer molt més. És clar que l'increment de la consciència global sobre la preocupant prevalença d'aquest fenomen arreu del món ha ajudat a activar polítiques per combatre'l. Però cal renovar el compromís decidit dels estats i dels governs territorials i locals que mai és suficient, perquè la violència contra les dones és una violació dels drets humans i un greu impediment per al progrés de les dones en qualsevol àmbit de la vida. Debilita la seva salut, les seves perspectives educatives i de treball productiu, i la seva capacitat per participar com a membres de ple dret de les seves societats, entre altres conseqüències. A tot el món, una de cada tres dones ha estat víctima de violència física o sexual, sobretot per part de la seva parella. Prop de 120 milions de nenes han estat obligades a tenir relacions sexuals o altres actes en algun moment de la seva vida i 133 milions de dones i nenes han estat víctimes de la mutilació genital femenina. Més de 700 milions de dones vives avui dia es van casar quan eren nenes. Gairebé la totalitat dels 4,5 milions de víctimes de l'explotació sexual forçada són dones i nenes.

L'any vinent és l'any de Pequín+20, i és una nova oportunitat  per aconseguir que els 189 països que van aprovar la Declaració de Pequín i la crida mundial que va ser la seva plataforma d'acció facin un nou esforç per fer realitat la promesa que els governs, les organitzacions de la comunitat, les escoles, les empreses i altres ens treballarien sense descans per aturar la violència, en qualsevol que sigui la forma que adopti. La feina ha començat, però necessita accelerar ràpidament. Hem d'aconseguir que el món estigui lliure de violència contra les dones.

A Girona hem anat avançant notablement en els darrers anys en la sensibilització, en la coordinació interinstitucional i en la capacitat d'acció, i ens cal intensificar els esforços en aquesta línia.

A la ciutat, un dels elements de referència de l'acció municipal a Girona en aquest sentit ha estat i és l'equip d'atenció a la violència contra les dones, que fa dotze anys que funciona. Ha plogut molt d'ençà que vam decidir amb l'alcalde Joaquim Nadal, sent jo mateixa regidora de Serveis Socials, iniciar aquest servei, que va venir a cobrir un buit clamorós d'atenció a una problemàtica humana i socialment inacceptable. Al llarg d'aquests dotze anys, més de 1.500 dones gironines han pogut ser ateses per aquest equip, que és, per la seva excel·lència, un referent en la xarxa de serveis. Cal, però, segurament, donar oxigen a l'equip per evitar-ne el col·lapse. El nombre de nous casos anuals, que ha anat creixent any rere any, supera ara els 150. Calen més hores de professional especialitzat per atendre les dones i cal, en especial, augmentar l'atenció als infants d'aquestes famílies. Aquesta és una necessitat de present i, també, una atenció preventiva per evitar la repetició del drama que és la violència intrafamiliar. Per part nostra posarem aquesta qüestió com una prioritat en la negociació per al pressupost municipal de l'any vinent.

La violència és un dels principals mecanismes de negació de la igualtat de les dones. Implica alts costos socials, per a la salut i econòmics, i cal el compromís de tots per eradicar-la de la nostra societat.