Els combats soterrats del juntisme

La lluita legítima per liderar l'espai polític sobiranista que aspiren a encapçalar l'antiga CiU i ERC s'evidencia a Ponent. Malgrat que el pacte de govern nacional de les dues formacions imposa batalles soterrades, les diferències ideològiques, els interessos i l'estil de fer política deixen petja en alguns dels conflictes més actuals al territori. Especialment, en la lluita pel rescat de l'autopista en vista de la situació de l'N-240 i el projecte de reobertura de la planta de Tracjusa a Juneda.

El desplegament del pacte de govern entre ERC i l'actual PDECat a la demarcació de Lleida ja va començar amb batalles sordes. Segons l'acord nacional, la delegació del govern al Pirineu corresponia a ERC. I així ha estat. Però, en paral·lel, el govern ha creat una nova direcció general: Polítiques de Muntanya, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, encapçalat per Josep Rull (PDECat). Nova direcció general, però continuïtat de l'etapa anterior: per al càrrec va ser designat Albert Alins, durant cinc anys delegat del Pirineu i l'Aran.

En els darrers mesos i cada cop amb més força, la pugna entre l'eix dreta-esquerra retorna al paisatge polític i institucional també de Ponent, més enllà del procés independentista. Hi incorpora nous actors –la CUP i En Comú Podem– en hores baixes del formidable poder institucional de l'antiga CiU i la minsa presència del PSC. En les eleccions estatals del juny passat, ERC va superar per primer cop CiU des de la represa democràtica. Més important encara al territori, també havia estat la primera força en les municipals del 2015. Les dues conselleries amb més cartes i marge de joc sobre la taula a Ponent estan repartides entre PDECat i ERC. Les divergències entre la conselleria d'Agricultura, encapçalada per la republicana Meritxell Serret, i el seu homòleg Josep Rull a la conselleria de Territori s'han evidenciat, entre línies, en el conflicte de Tracjusa. Les plantes de tractament de purins són un maldecap important per a Agricultura, que hi impulsa una bateria de mesures lligades al propi sector ramader i agrícola. Per contra, el projecte de Tracjusa, tot i que part dels promotors són ramaders, inclou la gasificació de residus urbans i industrials. El projecte va iniciar-se amb declaracions de suport tàcit de l'Ajuntament de Juneda, amb un alcalde de CiU, que també és president del Consell Comarcal de les Garrigues. El naixement de la plataforma contrària ha suposat l'aprovació a molts ajuntaments amb majoria absoluta de CiU –com ara Mollerussa i les Borges Blanques– de mocions dels republicans i la CUP amb els arguments de la plataforma. Això sí, les mocions consensuades posen sobretot l'accent en la protecció de la salut i el medi ambient, davant un projecte empresarial que generarà emissions pel sistema de gasificació triat.

Aquesta setmana, la plataforma s'ha mostrat indignada i, per primer cop, ha atacat obertament el PDECat acusant-lo de “fer el joc brut” a favor de Tracjusa. La plataforma estava especialment molesta arran d'una reunió convocada al Consell Comarcal de les Garrigues amb el promotors de la planta, a la qual van assistir molts càrrecs i alcaldes convergents. Segons la plataforma, convocats pel delegat del govern a Lleida. Hores més tard, apareixia sorprenentment en escena el director de l'Agència Catalana de Residus –dependent de Territori i Sostenibilitat– tirant amb calibre gruixut contra la plataforma, acusant-los de “filibusters” i “intoxicadors”. Agricultura va respondre advertint que el seu model i els ajuts econòmics per reobrir plantes com Tracjusa estan lligats al “marc agrari”. És a dir, a resoldre exclusivament el problema de les dejeccions, mitjançant l'ús de productes generats per l'agricultura i la ramaderia. Així, indirectament, apunta que no aprova la gestió de residus urbans i industrials a les plantes de purins.

La corda s'està tibant en la llarga reivindicació d'una solució per a l'N-240. Fa quatre anys, les entitats Conca22 i l'Ateneu Popular Garriguenc van acudir a les institucions del Camp de Tarragona i Lleida amb una proposta i un estudi comparatiu de costos favorable a reclamar el rescat de l'autopista en lloc de la construcció de l'autovia A-27 entre Montblanc i Lleida. Aleshores, tothom va coincidir que era la solució més ràpida –la concessió acaba el 2021– i considerablement barata. A les declaracions de Montblanc i les Borges Blanques, alcaldes, institucions i entitats dels dos territoris afectats pel traçat de l'A-27 reclamaven el rescat. Poc després, els ajuntaments de les Borges i Juneda (CiU) van crear una plataforma d'alcaldes on curiosament no se'n va convidar cap de la Conca de Barberà. Coincidències, potser, però a Montblanc governa ERC amb majoria absoluta. La plataforma d'alcaldes ha anat desdibuixant la reivindicació del rescat fins a substituir-la per un desdoblament de l'N-240 sols entre Borges i Lleida. A canvi, proposen el rescat 30 quilòmetres d'autopista entre Montblanc i les Borges. El febrer passat, tots els grups d'esquerra van aconseguir aprovar al Parlament una moció que insta el govern a defensar el rescat, tot descartant el desdoblament. Malgrat això, la plataforma d'alcaldes i el PDECat defensen directament el rescat com a opció “provisional” mentre es faci un desdoblament que no té ni calendari ni pressupost. El desdoblament té l'aval del conseller Josep Rull, que s'ha reunit fa poc amb la plataforma. ERC està molt molesta perquè, durant el primer tall de carretera convocat per la plataforma d'alcaldes, amb l'assistència de familiars de víctimes, la reivindicació es va centrar en el desdoblament. Hi són contraris com En Comú Podem i les entitats, a qui ni es va convidar, ni hi van assistir. Arran de la queixa del diputat d'ERC al Congrés Xavier Eritja recordant als convergents que incompleixen els seus compromisos, el seu homòleg de CiU, Toni Postius, l'ha respost durament, acusant-los de no escoltar el territori i reclamant-los “unitat”.

La decisió final sobre l'N-240 és exclusivament a mans del Ministeri de Foment. Silenci des de Madrid, que ara ni es pronuncia ni compleix els compromisos d'inversió pressupostats, però hi deu estar sucant pa amb les desunions al territori. Això sí, el temps juga a favor de les raons per al rescat: s'acosta l'acabament de la concessió de l'AP2 i, per tant, cada cop és més barat alliberar-la.