L'autoritat civil

El president de la Generalitat ha convocat el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Allà hi ha els partits i les entitats sobiranistes. No només les independentistes. Per tant, la convocatòria, d'un costat, obre el joc i, de l'altre, expressa la voluntat inequívoca de concretar el referèndum promès al mes de setembre. Entitats i partits, en obert i sense les bregues que despleguen en privat, que són moltes i aspres, hauran de deixar en evidència la voluntat real d'arribar a algun lloc. Qui amagui sotes i cavalls de bastos sota la màniga els haurà d'ensenyar. La convocatòria pot pretendre també escatar l'acord pressupostari amb la CUP, perquè, si defineix clarament el camí que ha de conduir al referèndum final, la gent de l'esquerra rupturista no podrà continuar dubtant de la intenció real del govern. Més aviat, del Partit Demòcrata. Hi ha dubtes permanents i que poden acabar ofenent. Estendre la roba al sol és una manera sensata de conjurar-los. L'anunci de Puigdemont coincidia en el temps amb el dia en què la portaveu de la CUP Anna Gabriel tornava a expressar les reticències profundes amb què el seu partit es mira els pressupostos. Potser ha arribat el moment de concloure definitivament que la CUP i Junts pel Sí no s'entenen pressupostàriament. Pitjor encara, potser ha arribat el moment de constatar que la CUP i Junts pel Sí no s'entenen. Ni s'entendran. I que això només ho pot desencallar l'autoritat. La civil, no cal dir-ho. És l'hora, doncs, de la societat civil. Uf i avant!