Ous i truites

El regidor Joan Coma de Vic va dir en un ple que per fer una truita s'han de trencar prèviament els ous. Tothom va entendre que parlava de política i més en concret d'independència i encara més en concret de trencar amb Espanya per confeccionar una truita inèdita, i Josep Anglada o els seus sequaços, que tenen el domicili social i l'origen a la Ciutat dels Sants, no només ho van entendre sinó que van córrer a fer de portaplatets a la Guàrdia Civil. Un incís: si Anglada i companyia són tan partidaris del “nosaltres sols”, com és que no són independentistes? Si haurien de formar entre els primers... Però no donem idees, que tot i que els independentistes necessitem sumar efectius no són pas aquests els que ens convenen, al contrari. Tampoc no ens entendrien, perquè són refractaris a les idees. Un dia vaig anar a un acte oficial a Vic, i a la sortida vaig veure Anglada, que se n'anava, sol, carrer enllà. Hi ha qui fuma amb distinció i hi ha qui fuma com l'Anglada, que és la manera de fumar tèrbola i desficiosa que gasta Fèlix Millet. Aquests intoxicats empudeguen tot l'aire quan tussen.

I el jutge va cridar Coma. I com que Coma no va atendre la citació, el jutge el va fer detenir perquè es fes present a Madrid per la força. Viatjar en una furgoneta de la Guàrdia Civil ha d'oferir poques comoditats, però a diferència de l'AVE o de l'avió, surt gratis. Et fan anar a Madrid per dir-te quatre fàstics i encara t'has de pagar tu el viatge. Que paguin ells. O paguem tots, independentistes i dependentistes, a tant per barba. La justícia, igual per a tothom. Molt bé: i els ous? Si la truita resultant fos a l'espanyola, rai... El jutge i el fiscal en farien un tast. És una truita gens espanyola i, sabent el tarannà de la CUP, formació en la qual milita el regidor de Vic, potser també contrària a la truita a la francesa. Una truita a la catalana, i amb pa amb tomàquet, per a més provocació. Ser de la terra de Ferran Adrià té conseqüències creatives. Ferran Adrià o Nandu Jubany, que és de per Vic, poden fer una truita sense trencar els ous? Vés a saber. O “ves a saber”: amb l'any nou el diari imposa la nova llei dels diacrítics i haig d'anar assajant. I la pregunta que compta i dringa: un cop trencats, els ous es poden recompondre? El jutge i el fiscal i els polítics que els porten les denúncies, siguin Anglada o tots els altres, es veu que creuen que sí. Com s'ho pensen fer si cada cop provoquen ells mateixos una trencadissa més gran i ja no distingim closca, rovell i clara? A Colom el van reptar a mantenir dret un ou. No s'ho va pensar ni un segon: va esclafar-ne un extrem sobre la taula. La destinació dels ous és ser trencats. Volen que els mantinguem tancats i covarots. Doncs no senyor: en volem fer truites, i a més a més la terra és rodona i no plana, com va corroborar el navegant, ai ves.