El bisbe i el dimoni

El bisbe Camprodon i el pont del Dimoni, vull dir. El 15 de desembre del 2002 es va inaugurar la que ha esdevingut la darrera parròquia construïda de bell nou a tota la diòcesi de Girona. L'arquitecte responsable va ser Arcadi Pla. Així es tancava la provisionalitat amb què havia viscut l'església de Santa Eugènia de Ter des de 1939, i la dels salesians a la ciutat de Girona des de 1871. El nou edifici de la comunitat parroquial eugenienca està situat al sector de Can Gibert del Pla, davant de la plaça de Pere Calders. Allà on les boles de la petanca roden i les bicicletes s'aturen a l'estació de la Girocleta. L'església on la passada diada de Tots Sants vàrem lliurar flors i tota la nostra estimació a la Núria Terés.

El vestíbul del complex parroquial el presideix una impressionant pedra original del desmuntat pont de Santa Eugènia sobre el Güell, suportada damunt d'una ampla superfície marmòria que porta gravat el text següent: “Primera pedra de la nova església parroquial de Santa Eugènia de Ter manllevada de l'antic pont del Dimoni i beneïda pel bisbe Jaume el 11-IX-2001.” Exactament va ser així: l'11 de setembre d'aquell any, festa major a Santa Eugènia de Ter i Diada de Catalunya, tres hores abans de quedar-nos tots glaçats davant de la televisió i viure/veure en directe el primer esdeveniment global que ha marcat el segle, per a mal.

El bisbe Camprodon beneïa la dovella numerada com la 111 per l'enginyer Agustí Palau Baquero el 1968 quan es desarma el pont amb la intenció de tornar-lo a armar i els eugeniencs l'empren com a “primera pedra” de la nova església. La inauguració oficial del 2002 la va formalitzar el bisbe Carles Soler i va participar en l'acte el ja bisbe emèrit Jaume, que s'havia jubilat un parell de mesos més tard d'aquell primer acte simbòlic de 140 quilos, el pes aproximat d'aquella dovella com recorda Joan Valls, rector.

El 23 de desembre passat, l'Ajuntament de Girona va anunciar que l'any que acaba de néixer veurà els dos arcs bessons que conformaven el perfil del mític pont, quan es compleixen 660 anys rodons del seu contracte de construcció (1357); la bona notícia ha coincidit –luctuosament– amb la mort tres dies més tard del bisbe Camprodon. L'abat de Montserrat, l'eugenienc Josep M. Soler, present en la missa en record del bisbe emèrit a Girona, ja ho havia deixat dit a la nova frontissa: “Cal dir que el nostre dimoni, essent eugenienc, no pot pas ser un dimoni dolent. És un geni bo –un eudaimon– com els dels grecs clàssics.” Alguna cosa va tenir a veure Camprodon amb aquesta definició.