Pressupostos i obsessions

Si alguns havien convertit el projecte de pressupostos del govern de la Generalitat en l'última trinxera on emboscar-se amb la intenció de fer descarrilar la legislatura i amb ella el referèndum, avui podem dir ja que ha volat per l'aire. Amb els pressupostos aprovats, probablement ara agafa dimensió la decisió del president Puigdemont d'encarregar l'organització de la consulta al vicepresident Oriol Junqueras, ja que –tot i que aquest és un repte democràtic que afrontarà el govern col·lectivament i solidària, juntament amb les forces polítiques i la societat civil partidàries de la consulta– aglutinar en Junqueras la responsabilitat del referèndum i dels pressupostos aportava el plus de confiança i credibilitat en la determinació de la consulta que permetés a la CUP aprovar els comptes. Dit això, tampoc podem oblidar que els pressupostos són quelcom més. Entre moltes altres coses són els 1.170 milions d'euros d'increment en despesa social, tres quartes parts de l'increment total pressupostari del conjunt de departaments. Discutible, és cert, com tot en política. Però altra cosa és el bloqueig d'uns comptes per la via del Constitucional per l'obsessió d'alguns partits contra el referèndum. Que el PSOE, a petició del PSC, i el PP amenacin de suspendre els pressupostos per la via d'un tribunal nomenat per ells mateixos, desafia tota llei de la neutralitat judicial en democràcia. Si es produeix, hauran de donar moltes explicacions als milers de mestres compromesos per reforçar el sistema educatiu, i per les inversions en sectors sensibles com ara la sanitat i els serveis socials. Que el PSC participi en aquesta operació posant en safata al govern de Rajoy la suspensió automàtica de la llei de pressupostos, és especialment sagnant. Encara més fent cas omís de les crides del món judicial com la del mateix president del TC o del TSJC, Pérez de los Cobos o Barrientos, a deixar d'utilitzar els tribunals en conflictes polítics que cal solucionar políticament.