La unió fa la força unionista

L'unionisme està unit, van tots a una encara que entre ells es devorarien si poguessin. Hi van perquè estan convençuts que és l'única manera de derrotar, i per força anys, la voluntat catalana de no dependre d'un estat que ha anat sempre a la contra. Per no remuntar-nos a Felip V i tot el que va fer i encara perdura, podríem recordar qui eren els que es revoltaven per no haver d'anar a la guerra de Cuba o per no haver-la de pagar quan ja s'estava perdent, o quan es va pondre el sol a l'imperi que tenien i va arribar la guerra d'Àfrica per no perdre els últims territoris al continent africà, on encara tenen el domini sobre les ciutats de Ceuta i Melilla. D'allà en va sortir la Setmana Tràgica que novel·la Pilar Rahola a Rosa de Cendra. O amb la República que Catalunya va ajudar a néixer, votant, i a consolidar, renunciant a ser un estat, i que se'n va anar en orris per l'aixecament feixista de Franco però també per la desunió entre les forces republicanes. Mirant el passat t'adones que es van repetint els fets i els errors propis mentre que a l'Estat utilitzen les armes i els diners de l'Estat per controlar la paradeta. I no em facin riure els populars i la seva marca blanca ciutadana dient que es gasten diners dels ciutadans perquè Puigdemont vagi a veure el president Carter i oblidant els milions i milions d'euros diaris que malbarata l'estat per autoprotegir-se o en medalles per a Aznar. Res, que hi ha dies que n'estàs fart de veure com els independentistes es foten trets al peu i semblen renunciar al gran somni dels últims anys que mai, mai, havien tingut tan pròxim. Com a ciutadà, fa bullir la sant. Com a analista, cal pensar que tothom procura per ell i no pel comú (i no parlo dels Comuns monarquicorepublicans, reis de la rajamenta d'un sistema del qual mamem i viuen). O sigui que tindrem una primavera i un estiu moguts d'inhabilitacions però almenys sabrem quan serà la convocatòria de referèndum, perquè està clar que n'hi haurà, no?