Tertúlia de cafè o florit parlament

Quan el silenci d'un minut destinat a les víctimes de la violència masclista és trencat per la música de Per qualche dollaro in più («La mort té un preu»), com va passar en aquest darrer ple de l'any, algú hauria de pensar que hi ha escenografies que cal reciclar si no es vol caure en el més profund dels ridículs. La composició de Morricone, amb el llarg i inimitable xiulet, qüestiona el preu de la mort –i dels minuts de silenci– quan es converteixen en la caricatura d'ells mateixos. Queda dit.

Després del musical, el plenari agafà impuls i tot fou prou ràpid però no exempt d'algunes perles. La creació de la nova societat Badalona Cultura no féu oblidar que el pla estratègic encara és en algun calaix i l'aprovació del pla local de la joventut deixà entreveure alguns oblits, més, la controvèrsia la fabricà el regidor Francesc Serrano (PSC) en parlar del pressupost, quan dedicà quatre ratlles a contestar al grup d'Iniciativa i deu minuts a explicar les al·legacions de la CUP, grup sense presència al consistori. Carme Martínez (ICV-EUiA) actuà amb contundència, acusant Serrano de fer tertúlia de cafè, mentre el ponent d'Hisenda es defensava dient que no volia convertir el plenari en un Parlament dels anys trenta. Serrano recordà a Martínez que «es pot aprendre matemàtiques sense ser alumne de vostè», però l'expressió brillant de l'ecosocialista, amb les inflexions de veu necessàries, deixà el ponent en evidència, al mateix temps que anunciava futures preguntes més concloents.

Estem en festes nadalenques i ningú no vol sang, però l'alcalde Serra tingué una relliscada prou greu per haver pogut desencadenar una tempesta, quan en el debat iniciat per Iniciativa, referent a la protecció de les empreses badalonines en les concessions del projectes dels fons estatals (FEOSL), Serra afirmà que hi havia empreses que fins aleshores potser s'havien beneficiat de cert tracte a favor. Aquí es vorejà la tragèdia, mentre Serra intentava reconduir una afirmació tan poc encertada en un moment de gran sensibilitat amb els temes de corrupció. Per sort, aquests dies ningú no vol ser gaire dolent.

Per acabar, Miguel Jurado (PP) i Carles Sagués (ICV-EUiA) demostraren que, quan volen, poden jugar amb la ironia i fer-nos el capvespre més agradable. Al final, copets a l'esquena, petons i desitjos de bones festes. Al gener, tots ja tornaran a la palestra.