‘Indiapendència’

Ara fa setanta anys que l’Índia és independent i va deixar de ser una colònia britànica. Els va costar grans dosis de desobediència. Quan es parla de desobediència civil i de no-violència, sovint apareix la figura de Gandhi. A Catalunya, el referent indi del mahatma se l’ha invocat diverses vegades en algunes manifestacions i el cert és que gràcies a les seves accions de força ciutadana al carrer, van acabar assolint l’objectiu, que l’Índia fos independent. Una de les més sonades va ser la Marxa de la Sal. L’any 1930 Gandhi va animar els indis a fer manifestacions no-violentes per fer-se escoltar i demanar un tracte just per al seu país. I els va convidar a oposar-se al monopoli de l’estat sobre la distribució de sal. Aquest obligava tots els consumidors, inclosos els més pobres, a pagar un impost sobre la sal i els prohibia recollir-la ells mateixos. El mahatma els va encoratjar a fer un gest senzill però altament simbòlic. Recollir l’aigua salada en diversos atuells per després evaporar-ne l’aigua i quedar-se la sal. L’exemple, sense violència, desafiant les autoritats britàniques es va estendre arreu del país. I com a resultat, les presons índies es van omplir amb més de seixanta mil “lladres de sal” que és com la metròpoli els va titllar. Una acció amb reacció. Al cap de no gaires anys, Londres va cedir i l’Índia va ser independent. Veient aquest exemple, vull pensar i penso que els vots són la nostra sal. La força dels vots representa la voluntat invencible d’un poble per aconseguir el seu desig de llibertat. El govern espanyol vol segrestar la democràcia dient quan, com i sobre què podem votar. Però nosaltres, com ja vam fer el 9-N, ferms, desafiant i desobeint lleis antidemocràtiques, sense violència però amb determinació, arribarem fins al final. Fins que ens castiguin als dos milions de lladres de sal o fins a ser lliures, una de dues. Perquè, no en tingueu cap dubte, els vots són la sal de la vida democràtica. Així és com Gandhi va aconseguir la Indiapendència.