Commoguts

Si com­moure’s és sor­tir sob­ta­da­ment d’un estat de repòs, de calma; des­vet­llar en algú una emoció; pro­vo­car en un altre un viu sen­ti­ment de com­passió, ten­dresa o admi­ració, jo formo part dels milers i milers de cata­lans que aquests dies estem pro­fun­da­ment com­mo­guts. Per l’espe­rit dinàmic, ima­gi­na­tiu i rei­vin­di­ca­tiu dels estu­di­ants que ha emer­git a la superfície sobi­ra­nista per dotar-la de futur i d’espe­rança. Per la res­pon­sa­bi­li­tat social exer­cida pels Mos­sos d’Esqua­dra i per la cor­res­pondència d’afecte i gene­ro­si­tat recíproca que la ciu­ta­da­nia ha esta­blert amb ells, els bom­bers i els fores­tals, els cos­sos de segu­re­tat del país pels quals la gent vol ser pro­te­gida. Per l’obs­ti­nació incan­sa­ble de les per­so­nes que han omplert Cata­lu­nya de car­tells, domas­sos i pan­car­tes sense dei­xar-se vèncer per la vis­ce­ra­li­tat ni la rancúnia dels ene­mics de la democràcia. Per la deter­mi­nació de tots els que van acon­se­guir que diu­menge s’obris­sin col·legis elec­to­rals. Per la valen­tia dels que hi van roman­dre hores i hores al davant, dis­po­sats a defen­sant-los amb les mans nues, fins i tot con­tra les armes d’una poli­cia forana sal­vatge i repres­sora. Per la paci­ent i orde­nada espera a què van obli­gar les rei­te­ra­des hacke­ja­des del sis­tema de votació. Per l’emoció i l’agraïment que molts ciu­ta­dans mani­fes­ta­ven als res­pon­sa­bles dels col·legis per haver fet pos­si­ble que pogues­sin votar. Com­mo­guts perquè aquest és el nos­tre país i la gent que ens fa sen­tir orgu­llo­sos. Els fets que expli­quen el que som i el que volem ser: dife­rents i allu­nyats dels que sem­bren rancúnia, odi, violència i opressió.