Aquell estiu del 67

Dijous passat es va presentar a Barcelona el llibre El verano del desamor, de Lluís Armengol Romero, una “(falsa) novel·la reportatge”, segons el seu autor, que l’ha autoeditat i n’ha fet una difusió restringida als seus amics, que són molts, com es va poder comprovar a l’acte, en el qual també va intervenir Javier de Castro, director de la col·lecció de música de l’editorial Milenio. De Castro és també un dels autors del llibre Quan Lleida era ye-yé. Música ‘moderna’ i societat (1960-1975), equivalent lleidatà de Peluts, rockeros i ye-yés a la Girona dels 60, de Fredi Faure i Xavier Juanhuix: dos llibres referencials dins l’encara escassa sociomusicologia pop a Catalunya.

Relativament amagat sota una capa de ficció en forma epistolar, el llibre d’Armengol ofereix sobretot un testimoni molt personal i també generacional d’una època, la segona meitat dels anys seixanta –d’una manera més precisa, el 1967, l’any de l’estiu de l’amor hippy amb el qual juga el títol de la novel·la–, quan aquest país s’obria tímidament als vents de la modernitat que arribaven des de Londres, San Francisco o París, a pesar de la dictadura.

Lluís Armengol o el seu àlter ego literari, nascut “cap a mitjan segle passat a la ciutat de Barcelona”, envia a la seva “estimada Laura” diverses cartes en què li descriu, molts anys després dels fets narrats, tot el que passava en el seu món de jove inquiet, apassionat sobretot pel pop i el rock britànics i la moda de Carnaby Street: el llibre està farcit de referències als Kinks, els Shadows –que, com recorda Armengol, van actuar en el mític San Carlos Club del carrer Major de Gràcia–, els Rolling Stones, els Who, els Animals i glòries locals com ara Lone Star. Quan arriba l’estiu l’acció es trasllada a Platja d’Aro –de fet, la tercera part del llibre es titula El amor se cita en Playa de Aro, com la famosa campanya promocional que va projectar el municipi a àmbit europeu–, on el protagonista i els seus amics volten per locals ja mítics com ara Flamingo, Montbar, Tiffany’s o Maddox. De Tiffany’s l’autor recorda, per exemple, que quan es va inaugurar aquesta discoteca, el juny del 1965, hi va assistir el músic britànic Georgie Fame, que estiuejava a la zona i llavors era una celebritat al capdavant dels Blue Flames. Fan falta més llibres com el d’Armengol –i que arribin a les llibreries– per dignificar aquesta petita gran història que implica tanta gent, a través de l’immens poder evocador de la música.