Èxode d’empreses

Bé, amic, ja les tenim aquí. L’hora de la veritat. Podrem fer allò que demana de tant de temps: comptar-nos. Tornem a les eleccions plebiscitàries. Deu estar content.

–Sí, com en totes les eleccions, al final es fan comptes. Però quin valor tenen? Vull dir més enllà de les lectures que en faci cada partit. Recorda les últimes? Que si s’havia de comptar escons, que si s’havia de comptar vots. Així tots guanyen. Li diré més: els que no reconeixien la victòria en escons del bloc sobiranista el 2015 tampoc reconeixen la victòria en vots del referèndum del 2017. I així anem.

–Com vol dir?

–Home, declaració d’independència al Parlament, article 155 al Senat, ordres de presó per a tothom, exili a Bèlgica, ocupació de la Generalitat, convocatòria d’eleccions autonòmiques per part de Madrid. I la fuga d’empreses, entre d’altres coses.

–Anem a pams. De tot el que vostè recita li diré que l’única cosa que va fer Catalunya va ser una declaració del Parlament. Una votació i un paper. Res més. Tots els problemes que venen després emanen del 155. O no?

–La fugida d’empreses...

–Bé, li puc acceptar que unes quantes empreses, especialment les bancàries, reaccionaren defensivament davant la tempesta borsària que es desencadenà després de la declaració. Però mai no sabrem si la tempesta era espontània o era provocada. Quan es tenen els mecanismes que té un estat es poden fer moltes coses. Però li ho admeto. Els bancs van moure la seu com si es creguessin que la independència seria efectiva l’endemà per assegurar-se el paraigua comunitari.

–I els dos milers de societats més petites?

–Jo no li puc respondre amb dades a la mà. Però entengui que em sembla estrany que dos milers d’empreses –si algú les ha comptat bé– tinguessin els papers a punt per fer el salt en quatre dies. Tenien por? No m’ho crec. Les empreses catalanes s’adapten a les circumstàncies com fan arreu del món. Que hi ha dependència?, doncs endavant; que hi ha independència?, doncs també endavant. Els mercats de les empreses catalanes són cada dia més arreu del món.

–No creu que tinguessin por?

–Ep, és clar que tenien por. Imagini’s que vostè té una empresa. Li poden enviar un inspector de treball, un d’hisenda, un de sanitat, un de... Cada inspector és capaç de trobar alguna cosa que no fa bé, per més estricte que sigui. I per tant, té unes quantes sancions damunt del cap com una espasa de Dàmocles.

–Pot passar, és clar.

–Llavors el seu assessor, ben assessorat, li diu que podria evitar-se molts problemes si decidís una cosa tan senzilla com canviar de domicili. Ho entén? I si vostè encara gosa posar excuses i diu que ho ha d’acordar l’assemblea general, l’Estat totpoderós canvia la llei i ja està.

–En té proves, de tot això que diu?

–Proves? Vol una prova més contundent que les 2.000 proves en forma de canvi inesperat de seu social?

–Entesos. Només podem fer una cosa: votar assenyadament.