Aire!

Com deia sant Vicenç de Paül, a prendre pel... Rima fàcil. No et perdono que no em felicitis mai pel meu aniversari, ni que no em facis un toc quan saps que són dies cardats per a mi. No et perdono que m’hagis fet ballar com un gat de tres potes. No em perdono haver-te dedicat tants pensaments, tantes pàgines, tanta intensitat. Et puc engegar a pastar fang o a cagar a la via de moltes maneres, tradicionals i modernes, en un llenguatge blanc o fent mà d’argots: pira’t. Si ho fes amb una cançó seria El yin y el yen, de Love of Lesbian: “En mi Siberia vivirás, o dicho a lo vulgar: ¡adiós, que salgas de mi vida!”. Si triés una novel·la per dir-te bon vent i barca nova, ho faria amb Rayuela: “Todo dura siempre un poco más de lo que debería”. Si recorro a la poesia, Maria Mercè Marçal: “Lligo els records i tanco la maleta: / que engoleixi aquest llast l’avenc marí”. Ves a parir panteres. No et perdono que em fugissis pels cabells, ni que em rebaixessis el desig com qui talla un serrell que ja tapa massa els ulls. No et perdono la distància, ni la pressa ni les mitges tintes. No em perdono haver malferit la meva dignitat rere un càustic Peter Pan apte per saltar l’onada més alta i escalar la muntanya més puta, però incapaç de trepar el meu cos de rosa vera. Tu no has sabut suportar la meva bondat i jo ara deixo de suportar el teu egoisme. No et perdono la mala ortografia, les sabates de xarol ni el bigoti. I que consti, no t’odio. Prefereixo ignorar-te com faig amb la borra que nia sota el sofà. Aire, que vol dir vent.