Despertar del Matrix

Tinc una bona amiga amb qui vaig man­te­nir algu­nes dis­cus­si­ons apas­si­o­na­des al vol­tant de la crisi econòmica. Ella tre­ba­lla en l’admi­nis­tració pública, és d’esquer­res, i a par­tir d’un deter­mi­nat moment va asso­lir de sobte un dis­curs tren­ca­dor i anti­sis­tema: va ser quan la crisi va començar a tenir efec­tes direc­tes en el sec­tor públic, amb reta­lla­des que van començar a afec­tar la paga extra. Ella es des­es­pe­rava, amb raó, perquè de sobte veia la resta de la classe tre­ba­lla­dora abso­lu­ta­ment dòcil, apàtica, davant d’una crisi cre­ada per empo­brir-la en el seu con­junt.

Jo li donava la raó en bona part del que deia. Però havia de recor­dar-li que feia una mica tard. A la meva empresa, ja havíem pas­sat per dos ERO, com­panys i amics meus de feina que eren grans pro­fes­si­o­nals feia temps que esta­ven al car­rer vivint gràcies al sub­sidi d’atur. I abans que a la meva empresa, la crisi s’havia endut milers i milers d’emple­ats i autònoms del sec­tor de la cons­trucció, els pri­mers a caure. Per què els dis­cur­sos infla­mats no arri­ben fins que el mal no ens afecta direc­ta­ment? Com deia aquell: pri­mer van anar pels de la cons­trucció, però a mi no em va impor­tar perquè jo no em dedi­cava a posar tot­xos... I així etcètera.

El 2008 vam des­per­tar del somni de creure que vivíem en una eco­no­mia sòlida i avançada. El 2017 comen­cem a des­per­tar del Matrix de viure en una democràcia plena i moderna. Aquest és el veri­ta­ble Matrix, no el dels inde­pen­den­tis­tes, que jus­ta­ment hem estat els pri­mers a des­co­brir-ho en des­a­fiar el règim del 78. Però s’hi tro­ba­ran la resta, els que ara miren cap a una altra banda quan s’engar­jola gent que va pujar a un cotxe poli­cial per inten­tar dis­sol­dre pacífica­ment una pro­testa impro­vi­sada i mas­siva però no vio­lenta, els que es neguen a creure que siguin pre­sos polítics uns repre­sen­tants polítics que podrien sor­tir-ne demà si abju­res­sin de l’inde­pen­den­tisme, els que cre­uen que el regla­men­ta­risme estricte importa més que la volun­tat dels elec­tors, els que accep­ten que fer tuits cri­ti­cant la poli­cia o fer debats en una escola és fomen­tar l’odi. Una democràcia vigi­lada per fis­cals i jut­ges dis­po­sats a enviar gent a la presó i cons­truir cau­ses penals con­tra movi­ments polítics pacífics és un Matrix del qual alguns no des­per­ta­ran fins que sigui massa tard, també per a ells.