Capmany a Tarragona

Quan passen, les coses, o quan les coneixem, a determinades persones, potser no en som conscients del que arribaran a representar per a nosaltres, per a la nostra ciutat, per al nostre entorn. Jaume Vidal Alcover va aterrar a Tarragona, el curs 1972/1973, com a professor de l’aleshores delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona –que anys més tard es convertiria en la Universitat Rovira i Virgili–, i ja era un escriptor reconegut i premiat. Amb ell, la ciutat va guanyar la també escriptora Maria Aurèlia Capmany, que hi va compartir casa, a la Part Alta de la capital tarragonina. Tots dos van començar a agitar les ganes de cultura d’alguns tarragonins que van tenir la sort de topar amb ells, no només a través de les aules universitàries, sinó amb l’activitat cultural bullent que van liderar al marge de l’activitat docent. Escriptors, professors universitaris i gent de la cultura tarragonina d’avui, com ara Magí Sunyer, Joan Cavallé, Jordi Ginebra, Josep Bargalló i molts d’altres van compartir amb Vidal Alcover i Capmany inquietuds literàries i personals. Aleshores potser, només potser, no en devien ser del tot conscients del que representarien en el seu camí de creixement personal i cultural, però segur que hi van tenir molt a veure. Aquells joves dels setanta els recordaven anys més tard com “un binomi especial: escriptors, cultes, catalanistes, d’esquerres, liberals”, que tenien “un magnetisme” també especial, segons va indicar Josep Bargalló en la presentació del llibre Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a escena (Onada Edicions). Aquest 2018, declarat l’Any Capmany per commemorar els cent anys del seu naixement, és un bon moment per recordar la influència que la parella va exercir sobre una Tarragona adormida (no gaire més que avui dia). I també una bona ocasió per llegir els seus llibres. Ja ho va dir la comissària de l’Any Capmany, Marta Nadal, que molta gent la coneix però pocs l’han llegida. Cobrim el dèficit.