Pinten bastos

Un cop vistes i escoltades les intervencions públiques dels sindicats, la patronal i fins i tot del rei d'Espanya per fer front a la crisi econòmica, finalment els parlaments han despertat amb la intenció de reaccionar davant la multitud de problemes. No hi hagut coincidència de debats i el Congrés va fer el debat sobre la crisi aquest dimecres i la setmana vinent el farà el Parlament de Catalunya.

Hi ha poc a comparar entre els dos debats que vagi més enllà d'escoltar les mateixes paraules: «consens» i els sinònims «acord» i «pacte». Els experts diuen que sense consens de totes les forces polítiques és molt difícil que hi hagi reducció de la despesa, ni equilibri pressupostari, ni reforma laboral, ni de la Seguretat Social. En aquest sentit, el president del govern va llançar l'oferta i Rajoy des de l'oposició no la va agafar. Fet que li va fer perdre punts davant d'un president desgastat per la crisi.

Es volia fer creure, tot i que ningú no ho va creure, que hi hauria un pacte, quan ambdós van acudir al debat sense la més mínima intenció d'entendre's. Quelcom s'intueix que passarà la setmana vinent al Parlament de Catalunya entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició, Artur Mas.

Al Congrés, Rajoy va ser sincer quan va deixar clar que no estava dins la seva tasca ajudar el govern. És clar que no. La seva feina és intentar desgastar-lo tant com pugui per poder guanyar-lo les pròximes eleccions. Rajoy li va posar tantes condicions a Zapatero, entre d'altres que plegui, que encara que s'asseguessin a parlar a una mateixa taula seria molt difícil que poguessin arribar a un acord.

En realitat el PP no està per salvar el govern. Ni el govern vol que l'ajudi el PP. D'acords, pocs. L'exdirigent socialista Pablo Castellano deia: «Només en el cas que s'enfonsi el món.» Cal afegir-hi: millor que no hi hagi acord PSOE-PP, perquè seria la mort dels anomenats nacionalistes.

Aquests debats parlamentaris són interessants i necessaris. Fóra bo que Zapatero s'hagués estalviat davant dels quatre milions d'aturats profecies com que es començarà a crear feina abans de fi d'any, o Rajoy quan va dir que a Zapatero a Europa el miren malament perquè «ara, el coneixen».

Debats interessants on tothom escombra cap a casa seva. Serveixen per confirmar que pinten bastos a l'hora de crear llocs de treball i per confirmar un ampli batibull on ningú no es posa d'acord. S'haurà d'esperar a les pròximes eleccions i que cada partit mostri el seu pla per afrontar la crisi, i que decideixen els ciutadans.