Els nous fronts independentistes

La pugna entre els poders de l’Estat contra el moviment independentista també inclou una guerra en llocs on la posició de l’independentisme no és encara hegemònica, però on comença a tenir força. Aquestes noves trinxeres on l’espanyolisme intenta fer fora l’independentisme i crear una frontissa per evitar que creixi està en els llocs que molt pocs independentistes del morro fort s’imaginen.

Es troba a les universitats, on certes direccions d’algunes facultats, departaments i universitats intenten fer callar les veus internes de molts professors i PAS (els estudiants ja els donen per perduts) que intenten protestar contra la criminalització política que es fa de l’independentisme. La tebiesa de les declaracions de les universitats enfront de l’escalada repressiva de l’Estat respon a aquesta lluita interna. És allà on els lobbies de pressió antiindependentistes esmercen esforços. Saben que amb un suport clar de les universitats al front antirepressiu i un suport al dret dels catalans a decidir el nostre futur, molt del seu relat cauria. En aquest front l’espanyolisme fa de lobby, cuida i amanyaga els seus dins de la institució. Reforçat per les xarxes clientelars que ells mateixos hi han construït durant anys, l’aparell polític antiindependentista intenta que les veus que són majoritàries dins de les universitats quedin apagades.

Un altre front de batalla és el dels sindicats.L’a por ellos s’ha transformat en a por els sindicats; als que són independentistes els intenten assetjar via legal com fan amb totes les organitzacions i partits independentistes, però als que estan a la frontera i representen la majoria de treballadors catalans, els intenten anorrear i silenciar. La campanya de desprestigi i assetjament mediàtic i polític cap a CCOO i UGT de Catalunya per tan sols convocar una manifestació demanant solucions polítiques i contra l’abús de les figures de presó preventiva contra els líders polítics independentistes, no es veia des de la criminalització dels piquets durant les vagues generals. Han intentat trencar-los des de dins, han intentat que els trinxin des de Madrid i ara continuen des de fora. Saben que si tot segueix així, l’alineació dels sindicats en el front antirepressiu significa, a la llarga, una hegemonia social del discurs de lluita democràtica de l’independentisme.

Segurament hi ha més petits fronts fora de les línies principals de confrontació entre l’Estat espanyol amb el moviment independentista que no conec, però és evident que l’espanyolisme sap que és aquí, en aquestes petites batalles en llocs allunyats del centre polític, on es juga l’hegemonia social. Si el nucli central de l’independentisme vol guanyar aquestes batalles, potser que escolti una mica més els independentistes que es troben lluitant-les.