Un èxit, Ballesteros!

Un èxit, alcalde Ballesteros. Això dels Jocs del Mediterrani ha estat un èxit, un èxit nacional, internacional, mundial i jo diria que galàctic. No passa res, que a la cerimònia d’inauguració passéssim tots plegats una mica de vergonya, amb xiulades al president Torra i amb desenes i desenes de seients buits que feien mal d’ulls fins i tot als incrèduls que tot fent zàping van topar-se amb les imatges televisives que, casualment, només mostraven banderes i més banderes espanyoles. I no passa res que les federacions esportives catalanes es quedessin sense entrades, o se les avisés a darrera hora en veure el desastre que s’apropava. No passa res, Fèlix. Un èxit. No facis cas de les crítiques, ha estat un èxit. Que les càmeres enfoquessin sempre grades buides era un problema de la realització televisiva. Ni cas, Ballesteros. L’èxit ha estat estratosfèric. Ningú no s’hi va fixar, que alguns àrbitres es plantaven perquè no cobraven a l’hora, ni que alguns himnes no sonaven a temps o simplement ni sonaven. Res. “Petits incidents”, com vas dir a la ràdio. I un detall sense importància que les federacions esportives catalanes i la secretaria general de l’Esport s’hagin mostrat dolgudes pel tracte rebut. No passa res. Ha anat tot molt bé. Que la gent no hi hagi anat, i que Tarragona no se’ls hagi fet seus, és una anècdota. Tot plegat, encara que es fessin un any més tard del previst, és perquè no hi ha hagut temps de resoldre-ho tot a temps. I que coincidís amb el Mundial, un petit error de càlcul. D’ells, és clar. Sap greu, però, alcalde, que els Jocs els hagin tret tanta afició i audiència, no? Però vaja, això passa. Un èxit, els Jocs. Que els catalans en general, i els tarragonins en particular, no s’hi hagin implicat i que no s’hagi respirat l’esperit olímpic més enllà de les recepcions dels hotels on s’allotjaven els esportistes, és un detall menor. No passa res. Ha estat un èxit, i la cerimònia de clausura ho tornarà a ser. Encara que l’estadi –vista l’experiència– s’hagi hagut d’omplir a corre-cuita base d’entrades i més entrades regalades al primer que passava. I els costos, un detall menor en relació a l’èxit estratosfèric, insisteixo, de tot plegat. Espaterrant. Ni cas de les crítiques. Medalla d’or, alcalde. A dalt de tot del podi. I amb el cap ben alt.