No hi han entès res?

Pablo Casado, que és aquest senyor que té un màster en dret autonòmic i local per la Universidad Rey Juan Carlos I (i que com a vostè i a mi l’hi van aprovar convalidant-li 18 de les 22 assignatures, sense assistir a classe i entregant quatre treballs que entre tots plegats no sumaven ni noranta pàgines); Pablo Casado, deia, va ser ahir a Barcelona per presidir la reunió de la nova executiva del PP espanyol. Si tenim en compte que en aquesta nova executiva del PP l’exministre Jorge Fernández Díaz (sí, el de l’operació Catalunya) ha estat designat com a nou secretari d’Interior i Llibertats, ja no sé si val la pena continuar, perquè sembla un acudit. Però em sembla que sí. Continuaré. Perquè el nou líder del PP, Pablo Casado, va dir ahir que vol “llançar un missatge de reconciliació” a la societat catalana (ens deu veure molt malament!) i que vol posar fi a “la ira” que es veu que patim. Un cop que va venir el registrador de la propietat Mariano Rajoy a presidir una executiva del PP a Barcelona la seva recepta va ser prometre una pluja de milions. Casado no. Casado té una altra recepta: vol reconciliar-nos tornant a intentar forçar l’aplicació de l’article 155 i incorporant al Codi Penal els delictes de sedició impròpia i de convocatòria il·legal d’un referèndum. No fos cas, diu, que a Pedro Sánchez, atrapat com es veu que està en mans dels independentistes, se li acudís pactar un referèndum a Catalunya. Són bons, aquests populars. Diu que ens volen ajudar a treure’ns de sobre aquest patiment, aquest furor, aquest enuig i aquesta ira que es veu que patim i ens recepten Codi Penal (més Codi Penal). Pixen cada cop més fora de test (amb perdó de l’expressió), i suposo que és gràcies a aquests discursos tan profunds i elaborats que s’han guanyat a pols la brillant implantació que tenen a Catalunya (els seus tristos quatre diputats al Parlament). Qualsevol que ahir sentís Casado es podria pensar que no hi han entès res, del que passa a Catalunya. A mi em sembla que sí. Ho han entès tot. Per això ja han renunciat a Catalunya i ara es dediquen a fer discursos en clau espanyola, ni que sigui provocant més ira d’aquesta que diuen que volen combatre. Ho han entès tot. I saben que sí, que ens n’anem. Per això diuen el que diuen.