Un estudi recent impulsat per les firmes consultores Magma i STR conclou que l’ocupació als hotels de Barcelona ha baixat un 5,2% respecte al primer semestre de l’any passat. La dada es pot emmarcar en un comportament bastant generalitzat i s’explica també pel repunt de destinacions com Grècia o Croàcia. Ara bé, sense caure en l’alarmisme, la dada ha d’ajudar a reflexionar sobre si les coses s’estan fent bé o, si més no, si es pot contribuir a revertir la situació. En aquest sentit, el mateix sector hoteler s’ha d’adaptar i ser més competitiu davant el boom dels apartaments turístics (alguns negocis ja han posat fil a l’agulla) i les administracions i la societat en general han de ser molt curosos amb la imatge que es projecta de la ciutat. Perquè si una persona ha de triar Barcelona com a ciutat de vacances, molt probablement li agradarà abans esbrinar que es tracta d’un municipi acollidor que obre les portes als refugiats que s’escapen de les maleïdes guerres, que no pas que algú s’entesta a vendre que els manters van atonyinant tothom que hi arriba. L’ús polític d’un fet puntual, que és denunciable però que no pot ser la imatge del col·lectiu manter, provoca que es vengui al món que Barcelona fa les vacances més amargues a aquells que la visiten. Perquè entre els que amaguen que la pobresa sovint genera conductes incíviques perquè la gent ha de buscar com guanyar-se la vida i els que aprofiten la misèria per aconseguir un titular, només ens poden salvar les ganes de resoldre els problemes sense fer soroll.