El Vin Blanc

Si fóssim anda­lu­sos ens des­viuríem -i amb raó- per les diver­ses vari­e­tats de vins gene­ro­sos que tenen: finos, amon­ti­lla­dos, man­za­ni­llas... Però aquí, per com­plexe, o per ignorància, o per como­di­tat ens abra­cem a les modes mains­tream i als pro­duc­tes indus­tri­als sense dub­tar-ho.

Després d’algun dinar copiós m’han ofert gintònics, que he rebut­jat per por de no fer aspersió de tots els ali­ments inge­rits. De l’àmplia oferta de licors de sobre­taula, i també per fer el got, com fan en altres ter­res, aquí els reduïm a un con­sum gai­rebé folklòric, obvi­ant-ne totes les qua­li­tats i riquesa que tenen.

Tenim Mos­ca­tell, Mis­tela, Gar­natxa, Vi Ranci, Vi de Nous, Rata­fia, Licors de flors, d’her­bes o de frui­tes... I pot­ser el més des­co­ne­gut és el Vin blanc.

El Vin blanc és una deno­mi­nació que a vega­des s’uti­litza per vins dolços ela­bo­rats de dife­rents mane­res, a l’Ebre el fan d’una manera, a les Gar­ri­gues d’una altra i al Pri­o­rat d’una altra.

A la Morera de Mont­sant una vegada vere­mada la gar­natxa negra, ben dolça i madura, es piava amb els peus i es pas­sava el most al car­re­tell, tot colant-lo abans. Una vegada s’havia omplert el car­re­tell, es tapava flui­xet, o no es tapava, però sí que es tapava amb un sac. Al poc temps de començar a bullir, al cap de vuit o deu dies es treia el vi del car­re­tell i es pas­sava a una por­ta­dora una nit de cel ras, o sigui, una nit tirant a freda. El vi es treia amb cura que el solatge quedés al fons de la bota, el qual s’extreia sepa­ra­da­ment i es llençava. El car­re­tell es ren­tava amb aigua i s’enso­frava i s’hi tor­nava a posar el vin blanc que s’havia tras­bal­sat prèvia­ment. i es tapava hermètica­ment. Entenc que d’aquesta manera s’atu­rava la fer­men­tació del vi per tem­pe­ra­tura i trans­vas­sa­ment, de manera que el sucre del most no s’havia aca­bat de con­ver­tir en alco­hol. Per tant el Vin blanc seria un most semi­fer­men­tat.

El vin blanc és un vi dolç i lleu­ger, lluny de la con­tundència en boca que a vega­des té la Mis­tela o alguns mos­ca­tells. Com que no és un vi gaire esta­ble, algu­nes vega­des ens podria recor­dar a una lleu­gera bom­bo­lla de vi espumós. Un parent del Vin blanc seria el Vin Santo toscà.

El vin blanc era el pri­mer que s’ence­tava i era per la vet­lla de Tots Sants. Nor­mal­ment s’uti­litza com a vi de postres, però també hi ha qui se’n beu un gotet per esmor­zar acom­pa­nyar una tor­rada de pa de pagès