Em pregunto quin missatge deu arribar a la majoria de la població respecte del guirigall que es viu des de fa uns dies al Parlament de Catalunya. Llanço una pregunta a uns quants amics i coneguts, via Whatsapp, i sec a esperar respostes. Són, a grans trets, persones que acostumen a mostrar interès pel que passa al seu país. Persones amb interessos i simpaties diverses. Primera conclusió, comuna a gairebé totes les respostes: tothom sembla estar fins a les parts nobles (expressades en la multitud de formats que el lector pugui arribar a imaginar) de les baralles dins el bloc independentista i, en general, de les disputes entre partits. Més respostes: “Ningú pensa en els ciutadans; tots pensen en les seves lluites intestines”; “Estic cansat de tot. Només m’enerva el tema dels presos polítics”; “És una vergonya. La independència és el tema principal i s’estan oblidant dels problemes reals de la gent. Estem fent el ridícul. Jo vull la independència, però no a qualsevol preu”; “Això és una casa de barrets sense mestressa”; “Però en quin món viuen tots plegats? Estan absolutament desconnectats de la realitat”; “La política, actualment, només serveix per empitjorar les coses”; “S’ha materialitzat el divorci entre JxCat i ERC, que estava més cantat que el meu”. També hi ha qui parla d’“embolic”, de “partidisme” o de “trencadís”. En el moment de tancar aquest article espero asseguda que respongui algú que no estigui emprenyat.