Tranquils!

Com que aquest cap de setmana el PP ha fet una performance a Madrid per entronitzar definitivament José María Aznar (perdó, volia dir Pablo Casado) com a líder d’aquesta formació i les han dit de l’alçada d’un campanar, ahir el delegat d’aquesta formació a Catalunya, Alejandro Fernández (hi havia hagut un tal Alejo, no, al PP a Catalunya, també?), se’n va anar a RAC1 a buidar el pap i explicar-nos el que havíem de fer. “La política catalana està segrestada des de Waterloo”, va dir el corresponsal del PP espanyol a Catalunya (i dic corresponsal perquè de PP, suposo, com d’Espanya, només n’hi deu haver un, no?). I, després de tal sentència (original, per cert), Fernández va dir que tenia la solució: destituir el president Quim Torra (per “supremacista” i no sé quantes coses més), “trencar el cordó umbilical amb Waterloo” (a mi em sembla que l’hauríem de trencar amb algun altre lloc, però vaja) i que ens apliquin un 155 il·limitat. Il·limitat, va dir, “en funció de com es facin les coses”. Que és una manera de dir que a Catalunya les coses s’haurien de fer com ell vol. I si no, 155! Sentia, ahir a la nit, algun analista (i potser a algú de vostès també li va passar) esverat pel que Fernández havia dit al matí. No pateixin. Ho saben, el que representa el PP a Catalunya? Se’n recorda, Fernández, quan pontifica d’aquesta manera sobre el que han de fer els catalans, que el PP és el grup amb menys representació parlamentària a Catalunya? El PP, que a les eleccions al Parlament del 2010 i del 2012 tenia entre 18 i 19 diputats (i més de 400.000 votants), va passar a 11 diputats el 2015, i a les darreres eleccions (quan ja fanfarronejava d’haver-nos aplicat el 155) es va quedar en 4 (4!) diputats i va perdre 170.000 vots a Catalunya. I va perdre, és clar, el govern espanyol. Ni alcaldies, ni govern a Espanya i quatre diputats al Parlament. I, si hem de fer cas de l’enquesta d’ahir d’El Español, a hores d’ara passarien dels 130 senadors actuals a la meitat, 61, i no tindrien cap capacitat d’aprovar cap 155. Estiguin tranquils, doncs, que això és el PP. I suposo que és justament per això que criden tant.