Premis Gaudí

Vaig plegar veles així que Joan Pera va haver agraït la recepció del premi Gaudí a la seva sensacional trajectòria artística. Minuts abans havien guardonat “la millor pel·lícula catalana de parla no catalana”. Entre les cinc o sis que entraven a concurs, n’hi havia alguna que fos parlada en català? Sí, una de sola, Les distàncies. En justa correspondència, i perquè totes les altres haurien d’haver caigut a l’altra categoria, va rebre el Gaudí a la millor pel·lícula. Ho vaig llegir l’endemà al diari.

En un any, una sola pel·lícula catalana parlada en català. Per celebrar-ho, el personal que es reuneix al “marc incomparable” on transcorre la “gala” estrena vestits, circula per l’“estora vermella”, es fa petons i es passa tres hores de rellotge veient fragments de les pel·lícules “nominades” pel jurat de l’“Acadèmia”, sempre les mateixes perquè només n’hi ha cinc o sis, una sola en català. “Gala”, “estora vermella”, “nominats”, “Acadèmia”... la parafernàlia i la fraseologia dels Oscar traduïda al català, i en algun cas mal traduïda. Nominar significa “nomenar”, contrari de “seleccionar”, que és el que em sembla que volen dir. En bon català la pel·lícula “nominada” hauria de ser la guanyadora. Quin bon català si només n’hi ha una que el parli?

Pròximament, l’“Academia” del cine espanyol celebrarà la “gala” dels Goya per triar entre les que haurà “nominat”. N’hi haurà més, és clar. Ancha es Castilla. Algunes potser seran les mateixes que les presentades a la nostra festa. Les distàncies, rebrà un Goya a la millor pel·lícula parlada en un idioma diferent del castellà? Existeix aquesta deferència? També llegeixo al diari que l’actor que va rebre l’“estatueta” a la millor interpretació és un andalús d’Andalusia. Res en contra de la filiació i la bonica regió, Déu em lliuri de tal cosa, però ¿que no són uns premis als equips tècnics i artístics catalans? Potser m’he llegit malament les bases. De fet, no les he llegides mai.

A mi em sap greu dir aquestes coses perquè estimo molt Isona Passola, la presidenta de la nostra Acadèmia del cine. En el discurs que va fer es va veure que ha de patir. Els diners no circulen. En va sol·licitar a les autoritats presents. Va suplicar que aprovessin els pressupostos. Vostès no ho sé, però jo vaig entendre els de Pedro Sánchez, dels quals depenen els Quim Torra. També va sol·licitar que tornessin a casa els presos i exiliats. De moment aquests s’oposen a tal aprovació.

Tenim tècnics i artistes mereixedors de guardons però el català no arrenca al cine. Joan Pera, que també és doblador, va fer un elogi del doblatge. Molt bé. De fet, parlen més en català, i més acadèmic i més de gala, els actors americans amb un Oscar que veiem a les pel·lícules de TV3 que els actors catalans amb un Gaudí.