Opinió

LA GALERIA

Deu anys dels Rahola

La Diputació i els periodistes van decidir canviar l’anacrònic sopar de Nadal per uns premis de comunicació

D’aquí a pocs dies es donaran a conèixer els periodistes guardonats, en el que serà la desena edició dels premis de comunicació local que convoquen la demarcació gironina del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona. Just quan fa vuitanta anys de l’afusellament del periodista, escriptor, historiador i polític Carles Rahola, que dona nom a aquest premis periodístics, i entorn dels quals també s’organitza, des de fa set anys, una setmana d’actes relacionats amb el món de la comunicació, i que se celebren aquests dies entre la biblioteca pública Carles Rahola i la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Precisament, fa pocs dies, en una conversa amb la Rosa Gil a TVGi, recordàvem com van néixer aquests premis. Era a finals del 2008, amb Enric Vilert a la presidència de la Diputació de Girona, es començaven a notar els efectes de la crisi econòmica, una fase que ha estat especialment virulenta en el sector de la comunicació, amb periodistes sense feina, altres que han estat acomiadats i mitjans de comunicació que tancaven o passaven greus dificultats econòmiques fins al punt de posar en perill la seva continuïtat. Davant d’aquest panorama desolador, era grotesc, per no dir pornogràfic, que la Diputació gironina mantingués aquell tradicional sopar de Nadal en el qual convidava, ben bé, un centenar de periodistes (amb regalet inclòs). Un model d’àpats de Nadal anacrònic, hereu d’aquells que presidia el periodista Manuel Bonmatí en l’etapa d’antiga Associació de Premsa. Conscient que s’havia de canviar el model, Vilert estava decidit a posar fi al sopar de periodistes, pel que va demanar al col·lectiu d’informadors alguna proposta alternativa. Després d’unes quantes converses informals, els periodistes van proposar d’instituir uns premis de comunicació gironins, amb els quals la Diputació mantindria la trobada anual amb els periodistes, però amb un caire menys lúdic, més professional i molt més enriquidor. No va ser fàcil, però gràcies a les complicitats entre la institució municipalista, el Col·legi de Periodistes gironins i la família Rahola, especialment la seva filla Carolina, es van poder instituir els premis Carles Rahola, amb els quals també s’homenatja qui havia estat periodista i alhora treballador de la Diputació, assassinat pel franquisme, per les seves idees i opinions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.