El gos i el seu amo

En les darreres setmanes diferents gossos m’han bordat davant els seus amos i un (o una) em va marcar els ullals a l’esquena. La clàssica defensa dels propietaris, que diuen “tranquil, que no fa res”, ja no em serveix, perquè no és la primera vegada que un gos mal ensenyat em deixa marca. El primer abordament va ser esperpèntic i preocupant. Hi ha dues cases noves ocupades que no tenen cap problema a deixar els llums oberts les 24 hores i ambdues tenen gossos de la raça pit bull, crec, o potser, bull terrier. Caminava pel mig del carrer quan un d’aquests gossos em va bordar. Jo crido perquè algú en respongui abans no sigui tard i surt un home que en comptes de fer-li crits me’ls fa a mi: Què per què em queixo, que no n’hi ha per tant, i que el problema és que m’he acostat massa a la casa! I aquí se’m van acabar els arguments. A mesura que la discussió es feia més aspre, va passar del català al castellà, i vaig anar fent camí no fos cas que el gos s’ho repensés. El segon dia, trobo una amiga i una coneguda amb quatre gossos. L’amiga els porta lligats i la companya no, i un em lladra, però no li faig cas perquè xerro amb elles, i vet aquí que el gos llop m’envolta i em clava els ullals a l’esquena i, tot i portar jaqueta, camisa i samarreta, em queden marcats deu dies. La mestressa gairebé ni s’immuta. La tercera bordada em va venir d’una parella de gossos amb pinta de molt poc perillosos. Els portava un noi. Em va lladrar el petit i no li vaig donar més importància, però quan l’altre, que era gros, em va bordar a mig metre em vaig emprenyar. El noi es va disculpar, però l’acollonit vaig ésser jo que em veia amb una nova marca. Camino sovint pels mateixos entorns amb diferents variants, però tinc la sensació que hauré d’anar armat amb un bon gaiato. No soc cap fonamentalista antigossos, perquè m’agraden i n’he tingut, però la dita que la meva llibertat acaba on comença la teva és massa qüestionada. Tot i que la majoria dels coneguts que tenen gossos defensen que és millor no portar-los lligats perquè així no es barallen entre ells, ho puc desmentir de quan tenia un gos de tura i un dog argentí li va estripar l’esquena. Els gossos han d’anar lligats, els potencialment perillosos amb morrió (no tota la gent ho compleix) i la merda dels gossos és la dels seus propietaris. Vaja, com una paràbola dels nostres dies.