Molta fressa i poca endreça

Els catalans tenim un gran domini de l'art de la queixa. Ens queixem de tot i més: dels polítics, dels empresaris, dels mitjans de comunicació, de les companyies de serveis, dels veïns, de la feina, de la família... Però després no sabem treure cap profit de tanta queixa, a part del fet que permet desfogar-se atacant tot allò que no ens agrada. És allò de «molta fressa i poca endreça». I és que els catalans també hem demostrat una gran apatia quan es tracta de fer un pas més enllà de la queixa per passar a la reclamació. I aviat en tindrem una prova. Resulta que ahir Endesa va dir que té intenció d'indemnitzar els ciutadans afectats per l'apagada del mes passat. Sembla que els requisits per poder rebre una compensació seran semblants als de la gran apagada a Barcelona del 2007. No sé quins van ser els criteris que es van aplicar en aquell moment, però si sé que «només» van demanar una indemnització una tercera part de les persones que van resultar afectades. Doncs per què tanta queixa contra les companyies si a l'hora de la veritat ens acovardim? Una persona que se sent perjudicada no es pot limitar a queixar-se, també ha de reclamar perquè quedi clar que té dret a ser compensada per un servei que ha pagat però que no ha rebut. Només es tracta de reclamar allò que és nostre, però això no forma part de la nostra cultura ja que preferim continuar lamentant-nos. Tot i que ja seria hora de trencar determinades actituds. Tots els gironins que fa un mes van haver d'estar hores i dies sense llum han de saber que no es tracta de demanar un favor a ningú, sinó de reclamar allò a què es té dret. I Endesa tampoc no està fent cap favor a ningú, ja que reparar el mal provocat és una obligació. Tot i que la companyia i el govern van demostrar ahir no haver après encara la lliçó en «barallar-se» per atribuir-se la paternitat de les indemnitzacions.