Consens pel silenci

El primer d’abril membres de tots els partits presents en el Parlament de Catalunya es van comprometre, entre altres coses, a “emetre missatges sobre immigració que donin eines a la ciutadania per conèixer els beneficis que la immigració, i la diversitat que comporta, han tingut i seguiran tenint per al nostre país”; dit més ràpid: a emetre’n només missatges positius. Sorprèn que gent que s’intercanvien diàriament insults com antidemòcrata, autoritari, feixista o supremacista arribin no sols a reunir-se sinó a apostar per “un ampli consens social, polític i institucional” sobre això. Però sol passar quan venen eleccions: per no prendre mal, es posen d’acord per excloure els temes realment conflictius i barallar-se només per qüestions irrellevants (el nom d’alguns carrers o el destí de certes restes òssies, per exemple). Pura conculcació de la democràcia. Cada elector farà de bé de prendre exemple del jutge Marchena i dictaminar, flegmàticament, al seu estil: —Prenem nota de l’interès d’aquests partits i de la miríada d’entitats que han engendrat, per excloure la immigració del debat polític, i en el seu moment en traurem les degudes conseqüències, però sàpiguen que abans, durant i després de la campanya parlarem, polemitzarem i intercanviarem impressions ben bé sobre tot el que ens interessi a nosaltres.— Avesats a les llistes tancades i a entrar-hi per cooptació, potser els vindrà de nou que els diguin que hi són per servir-nos, no per servir-se de nosaltres amb vista a no se sap quin model de societat. No se sap perquè no volen que en parlem.