La venjança d’Iceta

Diuen les cròniques que la nit del 16 de novembre del 2003, quan Artur Mas va guanyar les eleccions, Pasqual Maragall, aleshores candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, va estar a punt de tirar la tovallola. Però, el mateix Joan Puigcercós, aleshores secretari general d’ERC, explica que va trucar a Miquel Iceta. “Com esteu?”, li va preguntar. “Mira, fotuts”, va respondre Iceta. “Doncs no tireu la tovallola. Encara no és clar que pactem amb Convergència.” I Puigcercós i José Montilla van teixir el pacte del Tinell, al qual es va afegir Joan Saura per ICV. La resta és història.

Paradoxalment, la nit del 26 de maig del 2019, un altre Maragall, Ernest, després de fer un viatge del PSC a ERC, exterioritzava la seva eufòria com a guanyador de les municipals a Barcelona. Qui semblava a punt de tirar la tovallola la nit de diumenge, amb llàgrimes i tot, era Ada Colau, lideressa de l’espai hereu d’ICV. Però la història es pot repetir, aquesta vegada en forma de tragèdia per a un Maragall i per a una ERC que poden ser víctimes de la mateixa jugada. La política és així de cruel.

Això sí, hi ha un protagonista immutable: Miquel Iceta. En públic ja ha dit que farà tot el possible perquè no hi hagi un alcalde independentista. I ahir Ada Colau ja semblava una altra. Els telèfons han funcionat. Colau diu que vol parlar amb ERC i el PSC. Com ERC va parlar amb el PSC i CiU el 2003. Però Colau sap que només pot ser alcaldessa amb el PSC... i els vots de Manuel Valls, socialista, que ja s’ha començat a distanciar de Ciutadans pel seu flirteig amb Vox. I que té amb ell un altre socialista, Celestino Corbacho. Els pactes per una majoria al Congrés i per confeccionar l’executiu espanyol –Podem reclama ministres– i a l’alcaldia i la comunitat de Madrid –si Ciutadans pacta amb Vox– poden ser claus. És la política, que és el que sap fer Iceta, l’home que ara mateix podria mirar-s’ho des de la presidència del Senat... si no l’haguessin vetat.