Reconèixer errors

Reconèixer els errors propis mai no és fàcil i acostuma a resultar incòmode. L’avantatge és que permet rectificar i sortir-ne enfortit. Després de les eleccions generals del 28 d’abril i les municipals del 26 de maig pràcticament ningú vol reconèixer cap error i la conclusió es que a Catalunya s’ha creat el malestar públic i publicitat mes fort dels últims temps entre les forces sobiranistes; un fet que també està passant en la política espanyola, on, lluny de l’acord gairebé generalitzat de criticar Carles Puigdemont, s’adonen que la situació és molt complicada al Congrés dels Diputats de cara a la investidura de la setmana vinent i que passen els dies sense que hi hagi un acord per formar govern. La ruptura de les relacions i les negociacions de la setmana passada entre Sánchez i Iglesias no era comèdia. Tant en un partit com en l’altre la decisió és ferma i estan disposats a arribar fins al final. Difícilment ni l’un ni l’altre voldran cedir ni rectificar res. Ningú reconeix errors i han arribat al llindar de conduir Espanya a unes altres eleccions generals el 10 de novembre.

Un govern de coalició entre els socialistes i Podem, malgrat que a Espanya mai hi ha hagut un govern de coalició en no haver-hi cultura de pacte, seria tot un experiment. Bona experiència per als partits d’esquerres. La fórmula sembla impossible perquè la desconfiança entre els dos partits i els seus líders és total. La moció de censura els va convertir en companys de viatge. Però, en els últims temps, Iglesias no es creu Sánchez. Intueix que tiraria endavant projectes de llei amb contingut social que s’apuntarien els socialistes.

Està sent molt difícil que a Espanya i a Catalunya es reconeguin errors i es rectifiqui. El fet de rectificar, la classe política ho considera un error, només vol destacar els seus triomfs. Oficialment, només la CUP ha detectat que no anava pel bon camí i redreça el rumb cap a la independència per posar l’accent en l’agenda social. A partir d’ara, tot indica que hi haurà pactes en silenci entre el PSOE i Podem només per si van a noves eleccions i, a Catalunya, un pacte entre JxCat i ERC per buscar una data electoral al Parlament.