Els fets els delaten

Mentre anem especulant sobre quan arribarà i com serà la sentència, els fets es van succeint, implacablement, sempre en la mateixa direcció: en la de l’amenaça, el càstig exemplar i la repressió contra el moviment independentista, simplement perquè intenta assolir els seus objectius. És un fet que la fiscalia demana que es prorrogui la presó provisional de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez si el Suprem no resol abans de dimecres vinent, quan es compliran dos anys que els dos activistes estan injustament empresonats. El ministeri fiscal se’n riu, de les resolucions de l’ONU que n’exigeixen la llibertat, i perverteix la seva funció pública en posar la defensa de la unitat d’Espanya per damunt dels fets provats i dels drets humans. No hi ha límit. És un fet que, durant aquesta tensa espera, s’han conegut els arguments pels quals el Tribunal Constitucional blinda el rei –per si ja no ho estava prou– davant de qualsevol crítica que li faci la majoria del Parlament. Per ordre del TC, la cambra catalana no pot rebutjar ni condemnar el discurs de Felip VI del 3 d’octubre del 2017, ni apostar per l’abolició d’una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia. És un fet que el Suprem ha rebutjat la petició d’Oriol Junqueras de deixar en suspens la sentència fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea resolgui el dia 14 la qüestió prejudicial sobre la seva immunitat. És un fet que la Junta Electoral censura paraules i expressions certes i prohibeix llaços i pancartes a demanda de Ciutadans, que escup insults impunement. És un fet que el general de la Guàrdia Civil a Catalunya ha proclamat que ho tornaran a fer, i ja sabem què és el que van fer. I és un fet que van arribant a Catalunya contingents de guàrdies civils i policies nacionals per reforçar, diuen, els mossos i actuar segons quina sigui la resposta a la sentència. Els fets són sagrats i les opinions, lliures, diu la vella màxima del periodisme. Doncs, fins aquí, els fets. Tinguem clar que aquest és el pa que s’hi dona!